divendres, 25 de gener del 2008

Felipe González

Sempre podré explicar a les meves filles que jo vaig ser-hi!. I que allà, efectivament, hi era ell, en Felipe González.

En Felipe González dirigint-se a un públic entregat, amb ganes d'escoltar-lo, amb ganes de vibrar. Perquè als mítings s´hi va a escoltar propostes, certament, però també a vibrar!. És d'aquells moments que recordes tota la vida, que retens a la retina malgrat el pas dels anys: un míting amb Felipe González.

No recordo exactament quin dia va ser, però sí l'any i el lloc: el 1982 al Palau d'Esports de la Devesa, on actualment hi ha el Palau Firal. Jo aleshores deuria tenir una set anys i mig.




No era el meu primer acte polític, però sí dels primers dels que tinc consciència. Però més que el míting recordo amb més nitidesa algun detall anterior al míting, sobretot el dia que amb el cotxe de la meva mare vam passejar-nos per Girona, amb la megafonia sobre el cotxe, anunciant el míting de Felipe González. Ho vaig trobar divertit i emocionant, potser per això me'n recordo...

Del míting recordo que jo anava seient sobre diferents faldes i que en Felipe González era, per mi, un nen d'encara no vuit anys, l'Speedy González, personatge que m'era més familiar. Recordo que hi havia molta gent, també molt de fum...




Durant alguns anys, de petit, acompanyava la meva mare, com vaig fer-ho el 1982, als mítings. La meva mare fins fa ben poc ha estat sempre molt activa en les campanyes del PSC. Ella no ha format part mai de les llistes, de cap llista, és una militant de base, d'aquelles que fan la feina fosca, aquella feina que només la trobes a faltar si ningú la fa, però qua es valora poc perquè es dóna per suposada...

Dels mítings, essent petit, m'agradava més l'"abans" i el després que el durant: repartir caramels, adhesius, clavells... En tinc un bon record. Suposo que a mesura que em vaig fer gran me'n vaig anar separant, dels actes polítics... si més no durant uns anys...

Però no només dels mítings me'n recordo, també de les enganxades de cartells, escombra en mà i galleda de cola. Sobretot el darrer dia de campanya, en plan brigada de vigilància i, si cal i amb cautela, de reposició de cartells prèviament tapats, també passada l'hora oficial...

Les campanyes han canviat molt des d'aleshores, també nosaltres, el nostre País, la nostra societat. Però es continuen fent mítings i, afortunadament, hi podem escoltar en Felipe González.

Jo, com la Carme Chacón, també vaig participar en algunes manifestacions durant els governs de Felipe González, per temes d'educació i, sobretot, contra el servei militar. Però més enllà de les manifestacions, que n'hi va haver, Felipe González va complir amb "el cambio" que proposava, no sempre satisfent a tothom, certament, però amb una determinació clara i modernitzant un estat democcràtic tendre...

No vaig assistir al darrer míting de Felipe González a Girona i sé que m'ho vaig perdre, la seva intervenció va ser brillant, enèrgica, directe, amb un punt d'advertiment: els avenços socials d'aquests darrers quatre anys són reversibles... si no governa el PSOE de Zapatero.

No he explicat a les meves filles que a l'any 1982 jo vaig ser al míting de Felipe González a Girona. Qui sap, potser abans que trobi l'oportunitat i el moment d'explicar-ho ja hauran llegit aquest post...

------------------


pd1: qui sí va assistir al míting de Felipe González a Girona va ser la Diputada del PSC al Parlament Pia Bosch, que ha escrit al seu bloc l'article "Una setmana que acaba amb el discurs de Felipe González".

La Pia també escriu i valora els nomenaments de Joan Manuel del Pozo i de Lluís Ma de Puig. El primer com a membre del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el segon com a President de l'Assemblea del Consell d'Europa

pd2: el mestre blocaire i company del PSC José Antonio Donaire (que tornarà al Parlament de Catalunya, amenaçant ser un Diputat 3.0... genial!) ens fa reflexionar sobre l'Educació 2.0 a partir de la seva participació com a ponent a la taula sobre educació de la catosfera, impulsada per en Marc Vidal, que es celebra aquests dies.

pd3: Raimon Obiols reflexiona al seu Notes de Brussel·les sobre el Fòrum Social Català, en el marc del Fòrum Social Mundial 2008: Alguns es demanen el perquè d’aquest canvi de formula i s’inquieten: s’ ha acabat el cicle de Porto Alegre? Els organitzadors diuen que “la idea d’aquesta edició és fer visible el treball quotidià de l’activisme social i estimular la participació” i que “no existeix un país guia, sinó que som una xarxa en la que participen tots els protagonistes“.

pd4: Lourdes Muñoz, Secretaria de la Política de les Dones del PSC i diputada al Congrés per Barcelona, ens presenta les conclusions de les jornades "Les dones, per un nou impuls del socialisme català"

La Lourdes també recull la intervenció de Felipe González al míting de Barcelona: Felipe sublim. Al seu post també recull els enllaços d'altres blogs que escriuen sobre el míting de Barcelona, amb Carme Chacón, José Montilla i Felipe González.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada