La mutació (o el ball) de xifres

Si fa o no fa tothom bé, quasi, ha assistit en alguna reunió que requeria aixecar acta, és a dir, recollir per escrit els acords presos. Parlem de comunitats de veïns, entitats, etc. L'acta es recull i a la propera reunió, quan es torna convocar, s'aprova, és a dir, els assistents aproven que el què conté és precisament el què s'havia acordat.

Imaginin que quan llegeixen l'acta s'adonen que un acord ha patit alguna mutació, alguna modificació. Però no una modificació de matís, sinó una modificació de fons, de contingut. Quelcom semblant és el què ha passat a Sarrià de Ter, on s'ha produït una mutació de xifres...

Si us he de ser sincer els números no són el meu fort. No ho han estat mai i sé que mai seré una filigrana amb els números. La Sira els porta més bé, és més ràpida en càlcul mental i en la resolució d'operacions, com el seu pare, en Jordi. Però malgrat no sigui el meu fort em defenso i, sobretot, miro de tenir al meu voltant algú que els domini més que jo...

Però malgrat no ser el meu fort a principis de 2005 vaig acceptar, il·lusionat, assumir la regidoria d'Hisenda de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, amb ganes d'aprendre'n i amb l'objectiu de fer brillar mínimament, juntament amb els meus companys, la sempre tènue economia municipal.

Em vaig imposar assistir a un curs de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC) sobre ordenances fiscals, ja que no podia assumir l'àrea d'hisenda sense la responsabilitat de formar-me mínimament.

D'altra banda sempre em vaig recolzar en dos pilars essencials en política: els tècnics municipals (secretari, tresorera i recaptadora) i els companys i companyes de l'equip de govern, especialment amb el llavors alcalde, Nicolás Pichardo, i sobretot amb l'Assumpció Vila.

Precisament els números són el fort de l'Assumpció Vila, pel què tenir-la a prop sempre és tota una garantia, sobretot quan porta l'artilleria pesada: la calculadora financera!.

L'important dels números d'un ajuntament és que quadrin, especialment en els aspectes pressupostaris: tan preveus que n'entrin, tant preveus que en surtin; tan preveus rebre'n, tant preveus gastar-te'n... i al final si el balanç és positiu, millor que millor.

Digueu-me bàsic, però si ho compliquem gaire més potser em perdo... El fet és que el nou govern de Sarrià de Ter fins a data d'avui ens presenta uns números certament poc clars. L'Assumpció s'hi ha entretingut i sense ella i la seva destresa amb els números aquest post no existiria... Us ho explico:

El 27 de novembre s'aprova, amb l'abstenció del nostre grup, una modificació de crèdits de finançada amb 360.000 € com a ingressos (romanent de 100.000 € + 260.000 € per reducció d'inversions) per unes despeses de 296.465,46 €. Veureu que els imports no quadren (comencem bé!), els hi vam fer l'observació i d'aquí la nostra abstenció. Hi ha qui ens animava a votar-hi en contra... però nosaltres no anem a la contra de tot, a més ens vam aplicar allò del marge de confiança, doncs estan començant... Aquests eren els números que figuraven a la proposta d'acord de Ple i d'una relació de despeses que ens van entregar al mateix Ple...

En un informe posterior (un decret de principis de desembre) observem que l'Ajuntament certifica que la modificació de crèdits es va fer per un import de 318.282,25 € per ingressos (romanent de 58.282,25 € + 260.000 € per reducció d'inversions). És a dir, una xifra diferent de la que van aprovar realment, amb la nostra abstenció.

En l'acta del Ple del dia 27 de novembre es diu que la modificació de crèdits es va fer per un import de 318.282,25 €, tan en la despesa com en el finançament, xifra que no coincideix, naturalment, amb el què realment es va aprovar. És a dir, per redactar l'acta el govern pren l'import d'un informe posterior al Ple en què la xifra de la modificació de crèdits ha variat.

És a dir, entre el dia del Ple, el 27 de novembre de 2007, i el dia d'aprovació de l'acta d'aquell Ple, el 29 de gener d'enguany, els números han patit una mutació!. La mutació es va produir, pel què deduïm a principis de desembre.

Al decret de principis de desembre que abans hem esmentat la liquidació del pressupost del 2006 és de 489.916,11 € (romanent de 229.916,11 € + 260.000 €).

En resum:

El govern aprova una modificació de crèdits que d'entrada no quadra: 360.000 € de finançament per 296.465,46 € de despesa. De sortida tampoc quadra... nosaltres ens abstenim.

El govern entén, pels documents posteriors, que la modificació que es va fer va ser de 318.282,25 €.

El govern ens presenta una acta per aprovar amb unes xifres que no coincideixen amb les que ens va proposar i ells van aprovar.

La modificació bé es podria haver fet per un import, segons es certifica una setmana més endavant, per un import de 489.916,11 €.

I perquè ara tot aquest ball de números?. A qui perjudica?.

Des del nostre punt de vista, el del grup municipal del PSC, perjudica una obra que nosaltres vam lamentar que "saltés" del pressupost, la urbanització del Carrer Josep Flores, pressupostada per uns 140.000 €.

I també perjudica el govern, que de moment ens genera més dubtes que confiança en

la gestió del pressupost...

D'acord que són, per la majoria de ciutadans, aspectes de poc interès, però per això hi som el PSC, per veure quina dansa ballen els números de Sarrià de Ter, en definitiva, els diners del nostre poble. Potser és un defecte de la calculadora del nou govern municipal, però si més no a nosaltres que no ens la facin ballar...

Al primer punt de l'ordre del dia del Ple d'aquest dimarts calia aprovar l'acta que contenia aquest ball de xifres. En nom del grup municipal del PSC he posat de manifest aquest ball de números i finalment, oh sorpresa!, el govern ha optat per deixar sobre la taula l'aprovació de l'acta, sense saber donar cap explicació.

I el cert és que ara ja no sé què em preocupa més, el ball de números o el fet que el govern municipal no hagi sabut donar cap explicació sobre aquests números i hagi ventilat el tema deixant l'acta sobre la taula, pendent d'aprovar. I això que des del PSC només volíem una explicació, estant disposats a aprovar l'acta...

Si el govern ho sabia, si és fruit d'un error, em preocupa que no ho hagi canviat, em preocupa que el govern hagi obrat d'una manera tant barroera; però si no ho sabia, si no era conscient d'aquesta mutació de números, em preocuparia la seva poca diligència...

O potser es pensaven que faríem la vista grossa, que no notaríem la diferència entre 360.000 € i 318.282,25 €?...

Ben mirat, potser aquest article s'hauria d'haver titulat El misteri dels números... Jo ja estic impacient per esbrinar realment què ha passat... però sóc pacient i els deixarem temps per aclarir-ho...

--------------------

pd1: el sector paperer de les nostres comarques es mou i es mou molt bé!. I si es parla de paper es parla, entre d'altres, de Sarrià de Ter. Darrerament n'han sortit dues notícies al diari El Punt: El sector paperer gironí i la UdG volen crear un clúster d'empreses i A la recerca d'un nou paper.

pd2: clúster, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana: m angl QUÍM Agrupament d'àtoms d'un mateix element, units entre ells per forces de valència o per forces residuals que mantenen la identitat del conjunt.

pd3: d'entre les persones que hi ha al darrere d'aquestes iniciatives hi ha l'incombustible Joan Vila, nascut a Sarrià de Ter, resident a Sant Gregori i enamorat de la Vall de Camprodon. El seu és un dels meus blocs de capçalera.

pd4: m'ha agradat molt llegir el Panegíric d'Assumpció Cantalozella a Narcís Jordi Aragó al diari El Punt. Per fer boca: Escriu i ha escrit molt. Amb la seva ciutat com a eix del món universal que desgrana, que ha anat descrivint. Treballador imparable, ha dedicat, dedica, hores i hores a analitzar amb els mots als dits la societat d'ara mateix, a la recerca constant del paral·lelisme amb una altra ciutat que arrosseguem amb nosaltres, o que ens han transmès els ancestres.

pd5: el 2008 és Any Rodoreda. Hi reflexiona Núria Esponellà al seu article Territori Rodoreda del diari El Punt. També per fer boca: Habituats com estem a la successió de dies mundials i d'anys de, moltes d'aquestes celebracions desperten indiferència en bona part de la societat. Si bé aquesta mena d'efemèrides ajuden a divulgar personatges o temes d'interès social que d'altra manera passarien desapercebuts, solen tenir també un efecte efímer, igual com passa amb les maratons o les apagades puntuals de llum per protestar contra el malbaratament d'energia.

pd6: Ramon Muntaner - La Plaça del Diamant