dimarts, 22 de gener de 2008

La Nau de Pau Planas


Avui he assistit al llançament de La Nau a Girona, la primera novel·la que publica l'amic Pau Planas.
Ho reconec, no puc ser objectiu: un amic meu ha presentat el seu primer llibre, La Nau, l'obra amb què ha guanyat un premi literari que duu el nom del meu pare, el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero. Per això m'he obligat a escriure quatre notes durant la presentació, per mirar de centrar-me més en les intervencions d'en Vicenç Pagès i d'en Pau Planas, més que no pas dedicar-me al gaudi d'aquesta immensa alegria que sento per dins.
Certament, com la resta d'amics, estic molt content amb la publicació del llibre d'en Pau. Aquesta alegria es respirava aquest vespre a la Llibreria 22 entre els qui coneixem en Pau: ha estat molt emocionant!.



En Pau ha entrat a la Llibreria 22 amb símptomes d'esgotament: avui ha estat un dia molt intens, amb la presentació i promoció del llibre a Barcelona. Carregava sobre les espatlles un dia atrafegat, però a mesura que "la 22" s'ha anat omplint de familiars, amics i coneguts en Pau ha recuperat el to físic... sense perdre mai el seu aire de timidesa.
Abans de la presentació pròpiament dita ja ha tingut feina a signar llibres i a atendre a alguns mitjans: sessió de fotos i entrevista a una televisió local. Aleshores en Guillem Terribas entretenia el públic, fent temps que en Pau acabés l'entrevista. Amb totes les cadires plenes i gent dreta al fons, en Guillem Terribas ha jugat novament amb la numerologia del 22. La primera presentació del 2008, el Premi Casero, el dia 22!. L'entrada sona bé!.
L'editora ha destacat la potent veu narrativa que té el llibre. S'ha mostrat, en la seva curta intervenció, encantada que La Nau sigui el primer Premi Casero que editi Amsterdam Llibres. Comença amb bon peu aquesta nova relació, i pel que fa en Pau (el meu veritable interès), és positiu que l'editorial s'hi impliqui, més enllà de l'obvietat que, de fet, el llibre és un producte seu...
Vicenç Pagès comença la seva intervenció retornant als números. En destaca un: 1883. El relaciona amb tres personatges: Marx (mor el 1883), Kafka (neix el 1883) i Nietzsche (1883, gran moment de creativitat).
Dels tres Vicenç Pagès diu que el més relacionat amb en Pau és Kafka. De Kafka abans havia dit que va escriure una narrativa que al seu temps va costar molt d'entendre. D'en Pau diu que té la sensació que al llibre està dient alguna cosa certament clara, però que encara, avui, no es pot entendre, com si el llibre amagués una mena de profecia...
Del llibre Vicenç Pagès també destaca que no conté les tendències habituals de moltes de les obres que es presenten als premis i arreu: no hi ha ni sexe ni violència, tampoc una història romàntica d'amor, no és costumista, no hi apareix la Guerra Civil, no és estrictament de ciència ficció i no és una novel·la històrica. És més senzill, diu pagès, explicar què no és l'obra...


Vicenç Pagès intenta parlar de l'obra sense explicar-la. Hi ha una nau, però no pot dir ni d'on ha sortit ni a on va... fins i tot diu que no està clar que hi hagi un viatge. Podria ser un simulacre, potser la nau no va enlloc.
És el llibre una al·legoria d'algun altre viatge?. De la vida?. De la civilització?.
Després de llegir dos fragments del llibre Vicenç pagès afirma que malgrat no saber on la la nau del llibre, sí que l'autor de La Nau sap on va el llibre, destacant el control que l'autor té sobre l'obra: no s'escapa res, cap personatge resta perdut...
En Pau reafirma aquesta darrera idea, no hi ha personatges gratuïts, tots hi són perquè aporten alguna cosa.
Abans en Pau, a l'inici de la seva intervenció es relaciona amb Kafka compartint amb ell la seva acusada timidesa. S'apropa a Kafka però s'allunya de lla condició interrogativa de profeta que l'hi havia fer abans Vicenç Pagès.
En Pau accepta les diferents interpretacions que pot tenir el llibre, una de més personal, de trajecte de vida, l'altra de més col·lectiva, de concepte de civilització. El llibre esdevé una mena d'advertència, diu en Pau, de la necessitat de ser conscients de cap allà on anem, de cap allà on podem arribar... parla, Pau Planas, d'utopia negativa.


Cap al final de la presentació, en Guillem Terribas l'hi pregunta a en Pau: t'agrada el llibre?. Us podeu imaginar la resposta, però penso, i suposo que en Pau hi estarà d'acord, que aquesta pregunta ens l'hem de fer nosaltres, després d'haver-lo llegit.
Al final de la presentació en Pau ha signat més llibres... i més que volem que en signi, també per Sant Jordi!.


Moltes felicitats Pau, però sobretot, moltes gràcies!.

----------------
pd1: d'aquí uns dies us facilitaré un enllaç per poder veure més fotografies de la presentació de La Nau a "la 22".
pd2: EuropaPress ha publicat la notícia de la presentació del llibre d'en Pau Planas, La Nau, amb un error de traducció automàtica: ha canviat el nom del Premi Just M. Casero per Just M. Casolà... sobren comentaris!. Vilaweb i Yahoo, que han estirat la notícia, també han estirat l'error. He enviat un correu a EuropaPress informant-los de l'error... de moment no he rebut resposta. Bé, és una anècdota, però tampoc es tracta de catalanitzar-nos el cognom d'aquesta manera...

pd3: fruit de l'article La sal de les llàgrimes m'han arribat, d'un ésser anònim, però molt estimat, llàgrimes d'indignació, de ràbia i d'impotència per la brutalitat de l'assassinat de Benazir Butto, trencant així, ploraven les llàgrimes, aquella possible llum d'un canvi que només ella podia portar.

pd4: el GERD (no hi ha coses impossibles, sinó homes incapaços) està a un pas de posar plenament en funcionament la Fábrica de Implementos Ortopédicos de Holguín, a Cuba (nota premsa). Per ajudar a finançar el projecte ha impulsat la campanya "Apadrina un somriure". Amb seu a Sarrià de Ter el GERD és una porta oberta al món, sobretot a Amèrica Llatina.

pd5: Asalto al seuño és un documental sobre el viatge (migració) d'uns guatemalencs cap als EEUU. El documental es projectarà el dimecres 23 de genera les 8 del vespre al Centre Cívic de Sant Narcís.

pd6: l'ACAPS ha iniciat la 14a Caravana Solidària amb el Sàhara, amb la recollida de gel, xampú i sabó pels Campaments de Tindouf. Un trosset del meu Sàhara és un bloc imprescindible per estar al corrent de la lluita Saharauí. Precisament el Sàhara va ser el tema del reportatge El mur de Sorra del 30' d'aquest diumenge. Podeu veure el vídeo a TV3 a la carta.

1 comentari:

  1. Hola!

    Només deixar-te un enllaç cap al meu bloc, on trobaràs una breu ressenya sobre la novel·la de Pau Planas, 'La nau'. Per si hi vols fer un cop d'ull o bé li ho vols comentar al Pau (ja que veig que sou amics).

    Fins la propera,

    Sílvia Romero

    (http://blocs.mesvilaweb.cat/SilviaRomero)

    ResponElimina