dimecres, 2 de gener de 2008

2008: un any per endavant

Començo un nou any com els darrers, sense propòsits. És la millor manera de complir-los, no plantejar-te'n. Això no vol dir que no vulgui millorar aspectes de la meva vida familiar, professional, personal, social i política, ans al contrari, però si alguna cosa caracteritza els propòsits de principis d'any, com els d'inici de curs, és el seu elevat grau d'incompliment.

Qui ni fa propòsits, sinó prediccions pel 2008, és José Antonio Donaire, després de repassar, naturalment, l'encert o desencert, el balanç, de les prediccions que fa un any va fer pel 2007.

Jo tan sols m'atreveixo a expressar alguns desitjos per aquest 2008.
El 2008 és any olímpic, Pequín 2008. Espero que els esportistes catalans i espanyols hi tinguin un bon paper, malgrat les expectatives són, si fa o no fa, les xifres de Barcelona '92. Però sobretot, per un amant de l'esport, els jocs olímpics representen, no un temps de treva com antuvi, sinó un temps (15 dies) d'orgia esportiva amb moltes competicions per veure i fruir...

També és l'any de l'Eurocopa... us imagineu el savio de Hortaleza, Aragonés, campió?!. Primer objectiu: arribara quarts. Després, afrontar la història recent...

El 2008 és l'any en què es celebrarà el Congrés Incorpora. Incorpora és un programa de l'Obra Social Fundació “la Caixa” treballa per la integració laboral de persones amb risc d'exclusió. L'entitat de la qual formo part i treballo, la Fundació Plataforma Educativa, participa, juntament amb altres 12 entitats a la demarcació de Girona, més de 40 a Catalunya i prop de 170 arreu de l'Estat. Des d'aquest passat estiu jo coordino aquest programa a les comarques de Girona. Després de dos anys de funcionament aquest 2008 es farà el Congrés Incorpora a Madrid, que espero que serveixi de revulsiu pel propi programa.

Però sobretot el 2008 és, també, any electoral. Les eleccions generals marcaran, sens dubte aquest any. Els primers dos mesos amb una intensa pre-campanya i, sobretot, campanya electoral. El resultat de les eleccions marcarà la resta de l'any i de legislatura, albirant dos escenaris: o continuïtat en la construcció (lenta, a voltes feixuga, també difícil) d'un estat més plural, d'un estat de caire més federal, amb l'Estatut, i el seu desplegament, com a full de ruta, o retrocés, retorn a la uniformitat de l'estat, amb l'Estatut com a llei a combatre, amb una ja anunciada restricció autonòmica. És a dir, Zapatero o Rajoy.

La darrera és una legislatura en què molta gent, sobretot des de Catalunya, ha tingut la sensació que ZP ha anat de més a menys. Governar ja és, d'alguna manera, això, començar amb moltes il·lusions i anar topant, després, amb la crua realitat. Però si a més hi afegim l'actitud que el PP ha anat mantenint al llarg d'aquests quatre anys, la governabilitat esdevé encara més difícil. També hi ha hagut, és cert, elements que, sense ser atiats per la oposició, han generat dificultats, sobretot tot allò relacionat amb les infraestructures a Catalunya, amb una resposta no sempre adequada. Però no seria just valorar només aquests elements (les dificultats de l'Estatut i les infraestructures) per fer balanç d'aquesta legislatura. El govern ZP ha aprovat l'Estatut de Catalunya, també d'altres, en un procés que tot just s'ha iniciat i que és d'un calat més fons. També s'ha iniciat el seu desplegament i, poc a poc i, com diu el Conseller Nadal, amb temps i garanties per fer-ho bé, començar els traspassos que l'Estatut preveu. El President Montilla ens ho explicava al discurs de cap d'any, no serà un procés ràpid; no em fa res que sigui més lent, si els traspassos es fan amb condicions, pressupost i garanties. D'entrada hi ha hagut una millora en el finançament del Govern de l'Estat a Catalunya, am una previsió de prop de 35.500 milions d'€ fins al 2013.

I sens dubte el Govern ZP ha aplicat polítiques progressistes en matèria d'igualtat, de drets socials: llei de matrimonis entre persones del mateix sexe, llei d'igualtat, llei de la memòria històrica, modificació de la llei del divorci, retorn papers de Salamanca, llei integral contra la violència de gènere, llei de la dependència... s'imaginen aquestes lleis amb un govern del PP. Senzillament res de tot això seria, avui per avui, una realitat.

I el PSC?. Carme Chacón ja ho ha dit. A Catalunya ens hi juguem molt en aquestes properes eleccions. Però el PSC, juntament amb altres partits, com el PSE, tenim la responsabilitat de seguir influint en el PSOE per no perdre la seva voluntat federal, per seguir essent importants dins el PSOE i també dins el proper govern ZP. Un PSC fort, com ara, dins el grup parlamentari socialista, garanteix un PSOE amb voluntat federalista, fins i tot sense grup parlamentari propi.

La voluntat del PSC és participar, com ha fet sempre, de la governabilitat de l'Estat, sense deixar de pensar mai en Catalunya, ens els interessos del nostre País. Bé, tindrem ocasió, més endavant, d'anar-ho comentant...

Seguint amb el 2008, aquest any a nivell familiar recordarem especialment 2 efemèrides: els 15 anys de festeig amb la Sira (3 de juliol de 1993) i els 10 anys del nostre casament (26 de juliol de 1998).
-----------------------------------------
pd1: bona iniciativa la de Futbol a Catalunya Ràdio de fer participar mainada, d'entre 12 i 16 anys, a la retransmissió d'en Puyal del partit de Copa del Rei entre el FC Barcelona i l'Alcoià.

pd2: per cert, seguint amb la lesió de Jorquera, dues coses: 1.- l'assegurança de la FCF pagarà 56.000 €, a raó de 300 €/dia, al Barça. 2.- sembla que el Barça farà una oferta de renovació de contracte a Jorquera, que acaba contracte a final d'aquesta temporada.

pd3: no ha estat el primer nadó de l'any... però sí el darrer, o si més no dels darrers, de l'any passat (2007). És la Vinyet, la segona filla del meu germà, en Bernat, i de l'Ester. La Vinyet ha convertit a la Tura en la germana gran. Va ser la gran notícia de la nit de cap d'any. Benvinguda al món (malgrat el món) i a la família (... sí, malgrat la família, també).

pd5: la sarrianenca Mercè Lladó, qui s'autodefineix com a lectora, cinèfila, ratafiaire i llevadora, ens ofereix el Conte de Nadal de Paul Auster al seu bloc, llegir per viure.
Christmas tale by Paul Auster in the movie Smoke




La cançó és "Innocent when you dream" de Tom Waits

pd6: l'única execució o assassinat que es veu a la pel·lícula Las 13 Rosas és el què dos republicans perpetren cruelment contra una noia i dos guàrdies civils. No hi ha cap imatge de les execucions de rojos i republicans... ni tan sols de la darrera execució de la pel·lícula, la de les 13 roses... tampoc no calen imatges per sentir-ne la brutalitat...

pd7: l'únic que resta del braç de nata que il·lustra aquest article és el record que era, com tots els pastissos fets amb la nata de l'Esteve, boníssim!. Per qui no ho sàpiga l'Esteve és l'antiheroi dels pastissers!.

1 comentari:

  1. Feliç any Roger per a tu i els teus. Una abraçada i els millors desitjos.

    ResponElimina