dimecres, 24 de gener de 2018

"Todo por la patria"!


Ara que ja han (i hem?) normalitzat això que anomenem la "judicialització" de la política, refugiar-se en l'acció de la justícia, i promoure-la, per inhibir-se de l'acció política també observem atònits com, amb més barra que vergonya, polititzen (encara més) la justícia, com si no ho estigués prou!

Se suposa que amb la separació de poders la justícia actua al marge de la política, actua sense afavorir una posició política ni sense perjudicar-ne una altra, però tristament la suposició entra en crisi quan l'acció estratègica dels jutges interfereix en la política per acció o omissió.

Se suposa que els motius per a detenir el cessat president Puigdemont són els mateixos que setmanes enrere, quan semblava l'home més buscat d'Europa!, que la causa i l'acusació és la mateixa, però com que ara la seva detenció tindria conseqüències polítiques diferents que fa setmanes ara no, ara no convé detenir-lo...

La política moltes vegades esdevé un taulell d'escacs en què en cada moviment has d'anticipar o preveure el dels altres; sorprèn que els jutges també juguin a escacs mesurant les seves accions (que volem mesurades, no desmesurades com aquesta ignominiosa presó preventiva, tu ja m'entens!) en funció del resultat polític que puguin causar, i indigna quan s'evidencia que el moviment estratègic d'un jutge pud a política.

No sé si Puigdemont volia ser detingut i si la seva entrada a Dinamarca perseguia aquest fi; el que no entenc és perquè si la intenció era detenir-lo el jutge se'n va desdir... de fet només hi sé trobar un motiu: justícia? No, "todo por la patria!"