dijous, 18 de maig de 2017

Jo amb Pedro...


La que vaig rebre l'altre dia a casa deu ser, diria, la primera carta que rebo del PSOE!

La carta no amagava cap secret, doncs el propi sobre n'anunciava el contingut: "Propaganda electoral: candidaturas a la secretaría general del PSOE 2017". Dins el sobre, efectivament, tres folis amb informació de els candidatures de Susana Díaz, Patxi López i Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE.

El foli de Susana Díaz, 100% PSOE, imprès només per una cara, els de Patxi López, Vota Patxi, i de Pedro Sánchez, SÍ ES SÍ, impresos per les dues, però tots tres amb la literatura respectiva!

Susana Díaz no pot evitar parlar-nos d'ella: "Me siento orgullosa de pertenecer a nuestro partido, en el que entré a militar cuando tenía dieciséis años"; en canvi no cita explícitament, com sí fan Patxi López i Pedro Sánchez, el Partit Popular, tan sols menciona la necessitat de construir un projecte alternatiu a les polítiques de la dreta.

Patxi López cita el PP quan diu voler un partit que no sigui hostatge del PP (ni que estigui acomplexat davant Podemos, afegeix) i Pedro Sánchez quan dibuixa un PSOE que ha de ser de nou una alternativa al PP, i quan especifica que aquesta alternativa ha de posar fi a una realitat de corrupció i deteriorament social i laboral que s'ha instal·lat a Espanya de la mà del PP... Ni Díaz ni Sánchez mencionen Podemos.

Susana Díaz obvia, en el seu escrit, dos termes més que Patxi López i Pedro Sánchezescriuen: esquerra i federal.

Patxi López diu voler un PSOE netament d'esquerres i proposa una reforma federal per modernitzar el país i garantir la pluralitat; Pedro Sánchez diu sí a un nou PSOE que torni a ser l'esquerra, i parla d'un PSOE federalista.

Un altre qüestió que Díaz oblida són els sindicats, mentre que López diu voler recuperar la negociació col·lectiva i el paper dels sindicats, i Sánchez diu sí a un PSOE que camini de la mà dels sindicats.

En fi, a ulls de molts les diferències entre els tres poden ser o semblar escasses, però per poc que t'hi fixis, que t'hi apropis un xic, les diferències sobre allò que diuen es van definint més i més i, és clar, més deuen ser-ho en allò que callen, allò que no diuen...

La nova relació entre el PSC i el PSOE ha fet possible que els militants del PSC puguem participar també en l'elecció del secretari general del PSOE; tenint present la major dependència actual del PSC vers el PSOE aquesta possibilitat té certa lògica... D'aquí que hagi rebut, oh sorpresa, aquesta carta del PSOE!

Així doncs, i donada la meva condició de militant del PSC, no m'inhibiré de la meva responsabilitat i participaré en l'elecció del secretari general del PSOE: la meva opció és Pedro Sánchez, tot i el seu caràcter imprevisible, o possiblement per això.

Sembla el més d'esquerres i el que sembla entendre millor els catalans, tot i que els catalans tot sovint no ens entenem ni nosaltres mateixos... També m'atrau la seva condició d'"outsider" i d'haver-se fet més fotos amb militants que amb barons...

El dia 21 jo amb Pedro, i que sigui el que el socialisme vulgui!

La que vaig rebre l'altre dia a casa deu ser, diria, la primera carta que rebo del PSOE; em temo que no serà l'última!