Pedro Sánchez ressuscita

Defenestrat bruscament en aquell fatídic i vergonyós comitè federal Pedro Sánchez ha ressuscitat políticament i tornarà a la secretaria general del PSOE.

Ell, que va prometre tornar el partit als militants, torna a governar-lo amb un ampli suport de la militància, tot i que es trobarà un partit encara amb massa ferides obertes i amb la necessitat imperiosa de recuperar el terreny perdut, primer el de la credibilitat, després l'electoral.

La forçada abstenció (a la investidura de Rajoy) del PSOE de la gestora ha enfonsat Susana Díaz, de qui ningú dubta que va ordir a l'ombra el cop d'estat d'aquell comitè federal d'infaust record; la forçada abstenció del PSOE ha acabat catapultant un des de llavors incòmode Pedro Sánchez que es va atrinxerar en el NO ES NO, interpretant, també ara encertadament, la voluntat de la majoria de militants. Patxi López sembla que simplement passava per allà...

El primer moviment que el PSOE haurà de saber fer és un viratge a l'esquerra, donant l'esquena al govern de Rajoy, com al PDeCAT, cada dia esmorza amb casos de presumpta corrupció per sucar al cafè. A la Moncloa ahir se'ls deuria escalfar el xampany, amb la derrota de Susana Diaz...

El segon moviment, començar a construir una alternativa federal per resoldre l'encaix de Catalunya amb Espanya, una feina molt més feixuga i ingrata que el viratge a l'esquerra, una autèntica carrera de fons que ja no sé si atraparà.

És clar que abans de virar a l'esquerra i de proposar una reforma federal de la Constitució Pedro Sánchez haurà d'intervenir d'urgència el seu partit, el PSOE... Pedro Sánchez ha ressuscitat, ho farà el PSOE?

Jo amb Pedro...

La que vaig rebre l'altre dia a casa deu ser, diria, la primera carta que rebo del PSOE!

La carta no amagava cap secret, doncs el propi sobre n'anunciava el contingut: "Propaganda electoral: candidaturas a la secretaría general del PSOE 2017". Dins el sobre, efectivament, tres folis amb informació de els candidatures de Susana Díaz, Patxi López i Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE.

El foli de Susana Díaz, 100% PSOE, imprès només per una cara, els de Patxi López, Vota Patxi, i de Pedro Sánchez, SÍ ES SÍ, impresos per les dues, però tots tres amb la literatura respectiva!

Susana Díaz no pot evitar parlar-nos d'ella: "Me siento orgullosa de pertenecer a nuestro partido, en el que entré a militar cuando tenía dieciséis años"; en canvi no cita explícitament, com sí fan Patxi López i Pedro Sánchez, el Partit Popular, tan sols menciona la necessitat de construir un projecte alternatiu a les polítiques de la dreta.

Patxi López cita el PP quan diu voler un partit que no sigui hostatge del PP (ni que estigui acomplexat davant Podemos, afegeix) i Pedro Sánchez quan dibuixa un PSOE que ha de ser de nou una alternativa al PP, i quan especifica que aquesta alternativa ha de posar fi a una realitat de corrupció i deteriorament social i laboral que s'ha instal·lat a Espanya de la mà del PP... Ni Díaz ni Sánchez mencionen Podemos.

Susana Díaz obvia, en el seu escrit, dos termes més que Patxi López i Pedro Sánchez sí escriuen: esquerra i federal.

Patxi López diu voler un PSOE netament d'esquerres i proposa una reforma federal per modernitzar el país i garantir la pluralitat; Pedro Sánchez diu sí a un nou PSOE que torni a ser l'esquerra, i parla d'un PSOE federalista.

Un altre qüestió que Díaz oblida són els sindicats, mentre que López diu voler recuperar la negociació col·lectiva i el paper dels sindicats, i Sánchez diu sí a un PSOE que camini de la mà dels sindicats.

En fi, a ulls de molts les diferències entre els tres poden ser o semblar escasses, però per poc que t'hi fixis, que t'hi apropis un xic, les diferències sobre allò que diuen es van definint més i més i, és clar, més deuen ser-ho en allò que callen, allò que no diuen...

La nova relació entre el PSC i el PSOE ha fet possible que els militants del PSC puguem participar també en l'elecció del secretari general del PSOE; tenint present la major dependència actual del PSC vers el PSOE aquesta possibilitat té certa lògica... D'aquí que hagi rebut, oh sorpresa, aquesta carta del PSOE!

Així doncs, i donada la meva condició de militant del PSC, no m'inhibiré de la meva responsabilitat i participaré en l'elecció del secretari general del PSOE: la meva opció és Pedro Sánchez, tot i el seu caràcter imprevisible, o possiblement per això.

Sembla el més d'esquerres i el que sembla entendre millor els catalans, tot i que els catalans tot sovint no ens entenem ni nosaltres mateixos... També m'atrau la seva condició d'"outsider" i d'haver-se fet més fotos amb militants que amb barons...

El dia 21 jo amb Pedro, i que sigui el que el socialisme vulgui!

La que vaig rebre l'altre dia a casa deu ser, diria, la primera carta que rebo del PSOE; em temo que no serà l'última!

El PSOE i les seves roses, al descobert!

Si el més important és que parlin d'un, encara que sigui malament, al PSOE li sortirà bé la jugada! Socialistes agafeu-vos fort que venen corbes!

Després de la trista (i patètica) implosió del PSOE aquests darrers mesos ha (sobre)viscut amb una (discutida) gestora provisional que li ha aplicat al partit un estat letàrgic que li ha permès, entre d'altres coses, investir Mariano Rajoy com a president del govern espanyol i renegociar (?) l'acord matrimonial (??) que té amb el PSC. Em temo que l'excés de parèntesis en aquest paràgraf és un mal símptoma!

Aquests dies, i durant les properes setmanes, el PSOE viu immers en un procés de primàries que han de servir per tancar la crisi que es va obrir en aquell fatídic (i per molts, colpista) Comitè Federal, a risc que la crisi, lluny de cicatritzar-se, es profunditzi encara més: a vegades et penses que has tocat fons i no, resulta que encara et pots enfonsar, abismar més!

Les primàries tenen el seu risc, cert, però benvingudes siguin! I sobretot si serveixen per resoldre lideratges i, sobretot, projecte polític especialment, pel que a mi m'afecta i m'interessa, en relació a les relacions entre Espanya i Catalunya. Curiós que entre un basc, una andalusa i un madrileny sigui aquest darrer el qui sembla (recordo, he escrit sembla!) que pugui articular una proposta més plural en relació al reconeixement divers i plurinacional d'Espanya.

La pugna és inevitablement fratricida i inevitablement serà pública; per bé i per mal omplirà espai als informatius i a les columnes d'opinió i el PSOE, amb els tres candidats a liderar-lo, s'exposarà al judici de propis i estranys. Entenc que l'objectiu a curt termini és resoldre la crisi de lideratge dins el partit per, després, a llarg termini, recuperar un espai electoral que potser ja ha perdut per sempre...

Veurem com sobreviu a la primavera d'enguany el PSOE i les seves tres roses al descobert... vés que tots plegats no s'acabin pansint!