En l'article, que publicaré íntegrament demà al bloc, el meu pare animava a la gent a participar a la recaptació de diners que l'Associació Espanyola Contra el Càncer estava preparant. Aleshores el meu pare era diputat provincial i presidia la Comissió de Sanitat i Serveis Socials de la Diputació de Girona, pel què, coneixia no només la campanya, sinó també algunes "dades mèdiques, tècniques i econòmiques del problema".
Al segon paràgraf de l'article el meu pare deia que no era la seva "missió entrar ara a adoctrinar el lector de la intencionalitat, la conveniència, l'oportunitat de sentir-se solidari d'aquesta campanya" "però jo, que moriré de càncer", seguia, "com la majoria de lectors (...) no puc simplement callar".
I l'article segueix animant a participar en la jornada de recaptació de fons per a millorar la investigació per la lluita contra el càncer, l'atenció als malalts, a les seves famílies...
Però el més tràgic de l'article és que mesos més tard, el 31 de gener de 1981 el meu pare, Just M. Casero Madrid, va morir de càncer a l'edat de 34 anys d'un càncer detectat dos dies abans del dia de Nadal de 1980 i que va resultar tan irreversible com fulminant!
Aquest any nosaltres també donarem a la Marató de TV3 i ho farem pensant en ell i en els amics i familiars que han patit de prop aquesta malaltia.
Perquè la mort hauria de ser el final de la vida. El càncer, no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada