dimarts, 11 de desembre del 2012

Living apart together


Avui en dia, afortunadament, les relacions de parella ofereixen un ampli ventall de possibilitats d’entesa i convivència que van molt més enllà del viure en parella i (feliçment?) casats.

Fa molts anys ja es va permetre trencar allò de “fins que la mort us separi”, canviant la mort pel divorci. Res és per sempre, tampoc una relació de parella, si aquesta només representa un mal de cap per la pròpia parella i el seu entorn.

Les famílies es fan i es desfant, o es refant, amb segones o terceres relacions de parella, tot sovint ja amb fills a càrrec, pel què la variabilitat de models i formes és molt diversa. Aquesta complexitat, però, sumada a les experiències viscudes, fa que moltes parelles decideixin ser parelles sense necessitat de viure junts, de conviure en una mateixa i exclusiva unitat familiar.

El model no és nou, jo fa més de vint anys que el conec de prop, però darrerament s’ha definit amb l’anglicisme “living apart together”, i que amb castellà prou valdria l’expressió “juntos pero no revueltos”!.

El “living apart together” és com la perpetuació del festeig, quan els membres de la parella no conviuen junts, no comparteixen el dia a dia; cada un viu a casa seva, amb la seva rutina i quotidianitat, i al llarg de la setmana s’estableixen espais de relació i vida conjunta.

Aquest tipus de relació no ha de ser necessàriament més oberta que la de viure junts; la fidelitat, per exemple, pot tenir la mateixa força a nivell de compromís i pacte de parella. Però aquest tipus de relació, que també té els seus inconvenients, evita moltes friccions generades per la convivència diària, pel desgast del dia a dia, per les molèsties dels petits detalls, de les manies personals que inevitablement apareixen en tota relació de convivència.

Artur Mas busca parella estable des del passat 25 de novembre, després de dos anys de certa promiscuïtat. Podria semblar que té vàries opcions a triar, però no totes li ponen: en el ball per triar parella només una persona sembla disposada a donar-li un “”... tot i que condicional i matisat!: Oriol Junqueras.

Artur Mas necessita una parella estable per gestionar el difícil dia a dia dels propers quatre anys, també per afrontar els grans reptes de país, necessita una persona amb qui compartir govern colze a colze, en la felicitat i en la tristesa, en la riquesa i en la pobresa... amb l’estelada i les tisores.

De moment Oriol Junqueras li ha dit que sí, que d’acord, que poden ser parella, però res de viure junts al govern! Per Junqueras millor el “living apart together” i, més que al govern, ja ens trobarem al Parlament!

La decisió d’Oriol Junqueras és comprensible: la darrera experiència de convivència en un govern a ERC li va sortir molt cara! D’altra banda lluirà més com a cap de l’oposició, minimitzant encara més la figura del minvant Pere Navarro no fent-lo a ell cap de l’oposició, i es garanteix sortir fent patxoca a les grans fotografies d’aquest mandat, fent costat al president Mas.Val més ser cap d'arengada que cua de lluç!

El “living apart together” és un estil de relació de parella diferent, però relació de parella al cap i a la fi! I com en totes les relacions de parella, és en els pitjors moments quan la fortalesa de l’amor, de l’estima, del compromís, de la pròpia parella es posa en joc. I al proper mandat esperem viure grans moments, però de dolents, o pitjors, també en tindrem!

Veurem si Mas i Junqueras sabran fer bona la frase “estima'm quan menys m'ho mereixi, perquè serà quan més ho necessiti”. I si el seu “living apart together” dóna fruits!

Article publicat a l'Intocable Digital el 10 de desembre de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada