dissabte, 31 de maig del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "Mucho Mungo / Mt. Elga" de Harry Nilsson

Harry Nilsson i John Lennon, jugant!
Hi ha cançons, grans èxits de músics i grups que eclipsen la seva trajectòria i carrera musical, fent quasi invisible als ulls del públic en general moltes altres cançons i discs que van publicar abans i després del gran èxit...

Si us parlo de Harry Nilsson són dues, probablement, les cançons que us venen al cap: "Everybody's Talkin'", de 1969, cançó que va formar part de la banda sonora de la pel·lícula "Cowboy de mitjanit", i "Without You" de 1971.

Però Harry Nilssonmolta més música més enllà d'aquestes cançons o i bona prova d'això és aquesta cançó d'avui, "Mucho Mungo / Mt. Elga", que va escriure amb John Lennon i publicar l'any 1974 dins el disc "Pussy Cats", produït pel mateix Lennon i en el que hi trobem, entre d'altres, una magnífica versió de la cançó "Subterranean Homesick Blues" de Bob Dylan.

Gaudiu-la!



Mucho Mungo/Mt. Elga 

Mucho mungo, sweet thing
Sweetest little thing I've ever seen
It must have been a sweet dream
Brought you here
Brought you through the sorrow
And the tears

C'est la, c'est la
C'est la vie
Sail upon the ocean
Sail with me
Sail into tomorrow everyday
Looking for the sunshine
Through the haze

But wait, what's this I see?
Could it be...

Mt. Elga, Mt. Elga
A high mountain
I climb as I'm dreaming
Mt. Elga, Mt. Elga
A high mountain
I climb as I'm dreaming
Catching me hell
To climb this hill
The more I try to climb
I'm slipping still

Me body run down
Me feeling weak
The more I try to climb up
This mountain peak

Mucho mungo, sweet thing
Sweetest little thing since sweet sixteen
C'est la, c'est la
C'est la vie
Sail across the ocean
Sail with me...

Harry Nilsson / John Lennon

Sí, jo tampoc me n'he pogut estar...





divendres, 30 de maig del 2014

El vídeo de la setmana: aliments quilomètrics!


Dels aliments que comprem n'observem, sobretot, el preu i l'aparença, és a dir, que el que comprem faci bona pinta i, a ser possible, sigui econòmic!

També en mirem els ingredients, la data de caducitat o de consum preferent i, sí, també algunes vegades ens fixem en la seva procedència però...

Sabem quant CO2 hi ha darrere dels aliments que comprem? O som conscients dels quilòmetres que recorre el que mengem fins a arribar al nostre plat?

Dóna resposta a aquestes preguntes aquesta calculadora de CO2 creada per l'entitat "Amigos de la Tierra" en el marc de la campanya "Alimentos Kilométricos".

Per conèixer les emissions que provoquen els aliments importats només heu d'agafar el tiquet de compra i anar apuntant els quilos de cada producte...

Aquesta campanya s'acompanya amb aquest vídeo, que ben segur us farà reflexionar... ni que sigui durant un minut i mig!



Bon divendres i millor, i més pròxima, compra!

dijous, 29 de maig del 2014

WhatsApp, Line, Telegram... és temps de missatgeria instantània!


Article publicat al número 87 de la revista Parlem de Sarrià.

Facebook farà, el mes de febrer de 2014, 10 anys! Facebook és la principal xarxa social mundial, tot i que no és l'única ni va ser la primera.  Facebook és una de les icones imprescindibles per entendre la nostra vida d'aquests darrers 10 anys, vida que ha tingut, entre d'altres coses i amb major o menor mesura, un cert nivell de "digitalització".

Ens estem tornant més digitals, ja fa anys que parlem d'identitat digital, d'amics, coneguts i saludats digitals... 
Fent un repàs als articles d'aquesta secció podem veure de quina manera internet ha anat penetrant a les nostres vides d'una manera cada vegada més quotidiana; no només tenim cada vegada més pantalles connectades a internet, també més "coses", aparells, ginys, connectats!

Nosaltres mateixos estem connectats, si volem permanentment, a través dels nostres dispositius, com el telèfon mòbil intel·ligent ("smatrphone"), però també cada vegada més amb més aparells portables (rellotges, polseres, ulleres...).

Si a finals dels anys '90 del segle passat els blocs (o blogs) van començar a revolucionar internet i, sobretot, la comunicació digital, des de fa prop de 10 anys el que ha marcat la comunicació digital han estat les xarxes socials, entre elles principalment Facebook.

Però avui les coses són diferents, molt diferents.

I gran part de culpa d'aquest canvi, que es va començar a produir l'any 2009, és de WhatsApp, una aplicació mòbil que no només ha enterrat els antics SMS (missatges de text, de pagament), sinó que han arraconat a les xarxes socials "tradicionals" com a única, i en molts casos principal, eina de comunicació via internet.

Si teniu un telèfon mòbil intel·ligent, un "smartphone" o, per entendre'ns millor, un telèfon mòbil amb connexió a internet, és molt provable que una de les aplicacions que més feu servir, amb independència de la vostra edat, sigui WhatsApp!

Molta de la gent que no s'ha sentit atreta ni per Facebook, ni per Twitter, ni per Instagram ni altres xarxes socials o similars... sí que ha fet un pas endavant vers a la comunicació digital amb WhatsApp!

La seva simplicitat d'ús, la gratuïtat (a l'inici, ara és de pagament) i sobretot la possibilitat de trobar-hi la gran majoria dels contactes de l'agenda telefònica del mòbil, han popularitzat aquesta eina i, en general, altres eines semblants de missatgeria instantània.

Pregunteu als joves què fan servir per a comunicar-se entre ells: la majoria us diran noms de serveis de missatgeria instantània com WhatsApp o Snapchat, però rarament us mencionaran, d'entrada, Facebook!

A més, aquests serveis de missatgeria instantània com WhatsApp, però també Line o Telegram, no només permeten la comunicació bidireccional entre dues persones, sinó també la comunicació entre un grup de persones. Qui no forma part d'un grup de WhatsApp? Companys de feina, amics, colles, pares i mares de la classe de l'escola de la mainada, familiars... Els grups de WhatsApp es creen i, molts d'ells, semblen tenir vida pròpia!

Els serveis de missatgeria instantània com WhatsApp sembla que ens faciliten molt la vida, i en certa manera és així, però com tot en el món digital, també en l'analògic, la missatgeria instantània també té els seus riscos, els seus defectes.  No sempre resulta senzill i fàcil fer-ne un bon ús!

Sigui com sigui, però, els serveis de missatgeria instantània estan de moda i, a la seva manera, també estan evolucionant: es millora en temes de seguretat, no en va és molta la informació, a vegades personal (text, fotos, vídeos...), que compartim i s'evoluciona cap a serveis que permetin posar data de caducitat als missatges o fotos i vídeos que enviem. A Snapchat, per exemple, les fotos i vídeos que s'envien tenen una vida màxima de 10 segons, passat els quals aquell arxiu d'imatge o vídeo s'elimina definitivament... si és que a qui li hem enviat no fa una captura de pantalla!

Fa quasi 10 anys, quan amb Facebook es van popularitzar les xarxes socials, es deia que aquestes "matarien" els blogs, però de la mateixa manera que el cinema i la ràdio han sobreviscut a la televisió, els blogs ho han fet també a les xarxes socials; i d'igual manera ara els serveis de missatgeria instantània no “mataran” les xarxes socials, però tampoc les deixaran indiferents...

A finals d'octubre de 1963 Bob Dylan va gravar la cançó "The Times They Are a-Changin'" (Els temps estan canviant); també canvien avui, més de 50 anys després, els nostres temps, i ho fan d'una manera accelerada, a vegades excessivament accelerada! Vivim en l'època de la missatgeria instantània, amb missatges, imatges i vídeos de curta durada i, massa sovint, de curta volada!

No podem evitar que els temps canviïn, i tampoc podem incidir, la majoria de nosaltres, vers quina direcció han de canviar; però sí tenim a les nostres mans decidir sobre el nostre temps i sobre com volem viure'l.

Sempre som nosaltres qui decidim quan, on i amb qui és temps de missatgeria instantània!



dimecres, 28 de maig del 2014

Pel Temps de Flors Girona m'enamora

Agafant el ram del Temps de Flors 2014! Foto: Roger Casero

Dels diversos dies que he passejat pel Temps de Flors d'enguany n'hi va haver un que vaig anar-hi sol, tot sol.

A banda de passejar per carrers, patis i jardins fotografiant flors, muntatges i curiositats aquell dia també parava l'orella als comentaris dels visitants, d'aquí i forans, que com jo gaudien del Temps de Flors!

Em va sorprendre escoltar que per molta gent vinguda de lluny, sobretot d'arreu de Catalunya, però també de l'estat espanyol, aquesta no era la primera visita que feien a Girona pel Temps de Flors. Comentaris del tipus "aquest pati cada any queda preciós" o "el año pasado aquí habia unas enormes mariquitas" delataven visitants d'edicions antariors que acompanyaven, aquest any, a visitants novells.

Jo, com molts d'ells, sóc també un visitant reincident del Girona Temps de Flors!

D'entre els meus records d'infantesa hi ha les visites a l'exposició de flors, com l'anomenàvem aleshores, a Sant Domènech, on avui hi ha la Facultat de Lletres de la UdG, quan encara aquell espai no era universitat.

A mitjans dels anys '80 del segle passat, quan jo encara feia EGB, recordo que més que les flors, a les que aleshores sincerament feia poc cas, m'encantava descobrir espais i racons d'una ciutat que poc a poc anava coneixent i recorrent...

30 anys després el Temps de Flors em segueix seduint més per l'escenari que estrictament per les flors...

Penso de fet que aquest és un dels secrets de l'èxit del Temps de Flors:  com una flor Girona s'obre i esclata per primavera!

És aquesta obertura de patis i jardins un dels motius pels quals també els gironins ens enamorem, any rere any, de la nostra Girona, redescobrint carrers, patis i jardins que al llarg de l'any amb prou feines trepitgem ocasionalment.

I és que també pel Temps de Flors, Girona m'enamora, Girona ens enamora!



dimarts, 27 de maig del 2014

Ai la "Décima"!

Celebració a la gespa de la "Décima"! Foto: Emilio Naranjo / EFE
Ai la "Décima"!
L'Atlético de Madrid ja acaronava el títol, resistia les envestides del Real Madrid defensant-se amb ungles i dents... Tenia el títol al sac, però no ben lligat! En el temps afegit, ja ho sabem, el Real Madrid va poder foradar la defensa i la porteria de l'Atlético amb un gol que va esquerdar l'ànim d'un equip que se sabia, i sentia, vencedor!

Ai la "Décima"!
De res serveix ara lamentar-se per l'inoportú del gol en temps afegit, fins i tot de l'excessiu temps afegit; el temps afegit és temps de joc, temps de partit. Podria ser temps per a l'èpica resistència de l'Atlético, però va ser temps, l'afegit, per a la insistència i l'èpica del Real Madrid, que com una piconadora anava percudint, debilitant, la defensa matalassera.

Ai la "Décima"!
A la pròrroga el Real Madrid va tenir més cames i futbol que l'Atlético, noquejat des del fatídic gol de l'empat del temps afegit. Curiós com l'estat d'ànim influeix en l'aspecte físic; el gol en temps afegit de Sergio Ramos va ser una injecció d'adrenalina pels jugadors del Real Madrid, i va suposar, finalment, una injecció letal pels jugadors de Diego Simeone.

Ai la "Décima"!
La història diu que el Real Madrid té ja 10 Lligues de Campions d'Europa... La mateixa història diu que l'Atlético de Madrid ha perdut dues finals! Aquests dies el sentiment és que el futbol li deu a l'Atlético de Madrid una Lliga de Campions! Haurà de seguir treballant, i lluitant l'Atlético per tornar a merèixer jugar una final; el dubte és si li caldrà esperar 40 anys més...

Ai la "Décima"!
Aquesta "Décima" ha deixat en paper mullat la meva predicció i, sobretot, la meva teoria: mentre Florentino Pérez presideixi el Real Madrid el club blanc no aixecarà la "décima". Una de les meves 4 prediccions de les coses que no passaran aquest 2014 no s'ha complert... Veurem què passa amb les altres 3!

Ai la "Décima"!
La "Décima" fa que la temporada de l'Atlético de Madrid sigui de notable alt (campió de Lliga, finalista de la Champions), la del Real Madrid sigui excel·lent (Copa i Champions; amb la Lliga seria "Cum Laude") i la del Barça, per mi, aprovat justet, però aprovat, competint fins al final per la Lliga i la Copa del Rei, i amb la Supèrcopa d'Espanya com a títol menor...

Ai la "Décima"!
Florentino Pérez ja té la seva Lliga de Campions d'Europa i Cristiano Ronaldo ja la té amb el Real Madrid; al final la clau ha resultat ser Carlo Ancelotti, i no José Mourinho, qui ha donat per al Real Madrid la seva desitjada i ansiada "Décima"! El futbol és així!

Ai la "Décima"!
Per si no és prou majúscul el repte de Luís Enrique al capdavant del Barça, aquesta "Décima" hi afegeix, encara, un punt més d'exigència, doncs ara que ja hem assumir que s'ha acabat un cicle d'èxits a can Barça, sembla que més que seguir-ne un altre de "culer", sembla que pot començar-ne un de "merengue"...

Ai la "Décima"!
Si sou socialistes, voleu que Espanya guanyi el Mundial i que es celebri la consulta pel dret a decidir, encara no ho teniu tot perdut, encara teniu esperances! A principis d'any jo escrivia: 
"Puc equivocar-me en cada una d'aquestes prediccions, i fins i tot en totes elles i que el 2014 sigui l'any de la consulta pel dret a decidir la independència, del 2n Mundial de Futbol d'Espanya, de la nova unitat del socialisme i de la "décima" del Real Madrid!
Us imagineu un any així d'apassionant! No aniria malament, tampoc, així tothom content!"

Ai la "Décima"!

dilluns, 26 de maig del 2014

Europa vota... guanya la banca!

El meu vot a les eleccions Europees de 2014. Foto: Roger Casero
La majoria d'europeus passen d'Europa!
Europa vota i la participació, a nivell europeu i espanyol, no baixa, però tampoc puja substancialment!

Europa motiva poc i quan motiva, ho fa de manera preocupant a la dreta, a la dreta de la dreta i als euroescèptics... A l'Estat Espanyol, i a nivell general a Europa, guanya la dreta. La socialdemocràcia a Europa segueix en crisi... sense acabar de trobar el seu espai...

A l'Estat Espanyol PP i PSOE, malgrat guanyar els primers i perdre els segons, perden ambdós vots i eurodiputats; també a l'Estat Espanyol els grans es fan petits i els petits segueixen creixent!

Catalonia is different!...
Europa vota i a Catalunya el procés sobiranista serveix de llevat i fa créixer la participació; es nota que hi ha ganes, moltes ganes de votarA Catalunya Europa tampoc és que interessi molt més; en tot cas interessa més, ara, avui, sobretot en relació al procés sobiranista del dret a decidir.

A Catalunya ERC ha assolit una victòria històrica, essent la força més votada! El segon titular, que alguns deuen trobar certament inquietant, és que ERC ha superat a CiU, encara que per poc. Serà interessant veure com CiU i ERC gestionen, els propers mesos, el resultat d'aquestes eleccions en clau 9N. Pot ser la consulta pel dret a decidir un "killing me softly" per CiU?

... el PSC no tant!
El PSC segueix enfonsant-se, en consonància amb la socialdemocràcia europea, sense trobar el seu lloc, tampoc dins l'espai nacional. El PSC està atrapat entre el sobiranisme d'esquerres i el centralisme de dretes! Ja no sé si el PSC ha perdut la centralitat, o la centralitat ha abandonat el PSC!

Europa vota... qui guanya?
Podem fer moltes lectures d'aquestes eleccions europees:
  • que a Catalunya els partits pel dret a decidir surten molt reforçats
  • que partits petits clarament contraris al dret a decidir també van creixent
  • que CiU i PP resisteixen malgrat governar...
Jo, però, fent una valoració global dels resultats molt em temo que guanyar guanyar, sembla que guanyen els de sempre: Europa vota, guanya la banca!

dissabte, 24 de maig del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "Help Me" de Joni Mitchell


La cantant canadenca Joni Mitchell, rere una guitarra i sota una rossa i llarga cabellera va esdevenir tota una icona de la música folk a finals dels anys '70 del segle passat.

Seria injust, però, classificar-la només de cantant folk, ja que al llarg de la seva carrera musical Joni Mitchell ha explorat altres estils com el pop i el jazz. Mitchell a banda de cantant també és pintora.

A principis de 1974 Joni Mitchell va publicar el seu sisè elapé, "Court and Spark", enregistrat l'any 1973. El primer senzill d'aquest disc va ser "Help Me", el primer i únic senzill de Joni Mitchell que va arribar al top 10 de les llistes de senzills americana.

No és aquest, però, el motiu pel qual he escollit aquesta cançó, sinó el seu to agredolç... Al final de la cançó, després descriure els problemes de l'amor i d'enamorar-se, Mitchell diu:

"estimem el nostre amor, però no com estimem la nostra llibertat"

Molt d'aquella època aquesta lletra... i perquè no, també de la nostra!

Gaudiu-la!



Court and Spark

Help me
I think I'm falling
In love again
When I get that crazy feeling
I know I'm in trouble again
I'm in trouble
'Cause you're a rambler and a gambler
And a sweet taIking ladies man
And you love your lovin'
But not like you love your freedom

Help me
I think I'm falling
In love too fast
It's got me hoping for the future
And worrying about the past
'Cause I've seen some hot hot blazes
Come down to smoke and ash
We love our lovin'
But not like we love our freedom

Didn't it feel good
We were sitting there talking
Or lying there not talking
Didn't it feel good
You dance with the lady
With the hole in her stocking
Didn't it feel good
Didn't it feel good

Help me
I think I'm falling
In love with you
Are you going to let me go there by myself
That's such a lonely thing to do
Both of us flirting around
Flirting and flirting
Hurting too
We love our lovin'
But not like we love our freedom

Joni Mitchell

Aquí la cançó, en directe...



divendres, 23 de maig del 2014

El vídeo de la setmana: benvingut "Lucho"!


Luís Enrique ha baixat de la bastida per pujar al Barça!

L'asturià Luís Enrique Martínez "Lucho" ja és el nou entrenador del Barça!

Sap Luís Enrique el repte és majúscul, doncs després d'una temporada de transició l'afició voldrà recuperar, també els jugadors, les millors sensacions, aquelles que aquests darrers mesos s'han anat apaivagant!

Luís Enrique és un entrenador jove, amb una bona, encara que encara breu, trajectòria d'entrenador, però més que la seva trajectòria, que també, l'avala el seu caràcter.

Per mi el seu estil és més proper al del "Cholo" Simeone, pel que fa al caràcter, que al Pep Guardiola. La intensitat, sembla, està assegurada!

La fantasia dels "culers" passa per concentrar en Luís Enrique l'estil de joc del Barça, que va excel·lir amb Pep Guardiola, amb el caràcter i la intensitat de Simeone...

Luís Enrique va ser un gran futbolista i, a banda d'entrenador segueix essent un gran esportista, i com a tal ha afrontat grans reptes esportius! La preparació física, amb pilota diu ell, ha de ser una de les millores que ha d'aportar a l'equip, doncs aquestes darreres temporades a l'equip li han fallat les piles al tram final de la temporada...

És Luís Enrique la primera peça de la necessària, i anunciada, renovació del Barça!

Aquest és el vídeo de benvinguda que li va fer el Barça el dia de la seva presentació... Tan de bo ens doni motius, molts motius, per a fer molts vídeos més!



Bon divendres... i molta sort, "Lucho"!

-----------------------

pd: Luís Enrique, un jugador del Barça de llegenda!


dijous, 22 de maig del 2014

Eleccions europees?


El proper diumenge 25 de maig hi ha eleccions europees, aquelles eleccions que sobre el paper són molt importants (tot es decideix a Europa!) però en canvi recomptant els papers de les urnes no sembla que les hi donem tal importància: la participació a Catalunya en les darreres, l'any 2009, no va arribar al 37% i en el conjunt de la Unió Europea va ser del 43%.

Que hi ha eleccions ho sabem perquè és inevitable no topar amb la campanya: a la televisió pública, als informatius, al carrer amb les pancartes electorals, a la bústia... Però són realment les europees aquestes eleccions?

En aquesta campanya, també en d'altres però especialment en aquesta, Europa és només el decorat de la campanya electoral

Per a la majoria de partits la protagonista de la campanya és la política domèstica, més que l'europea: la unitat d'Espanya per uns, el procés sobiranista de Catalunya per d'altres, aturar Rajoy...

En aquestes eleccions europees pesa més el factor local, doncs per als partits està més en joc el que es juguen aquí, a Catalunya i a Espanya, que no pas a Europa. A Espanya per calibrar les forces de PP i PSOE, a Catalunya per veure si CiU resisteix l'embastida electoral d'ERC... i per veure si el PSC pren una mica d'aire, o s'ofega un xic més...

Les eleccions europees, i aquestes especialment, són un bon moment per a practicar la infidelitat electoral.

Diuen els experts que moltes vegades la infidelitat electoral té unes eleccions intermèdies en què un votant deixa de votar el seu partit, però encara no vota a l'altre: vota en blanc, vota un partit menor o s'absté.

En aquest procés de canvi d'hàbits electorals les eleccions europees són les millors per jugar aquest paper de transició, sinó directament per ser infidel de bones a primeres!

El proper diumenge 25 de maig hi ha eleccions europees: jo ja tinc preparada la butlleta per, fidelment, anar a votar!

dimecres, 21 de maig del 2014

La Torraspapel torna a fer pudor a Sarrià de Ter!

Imatge de la demolició de l'antiga xemeneia de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter.
Durant molts anys una espigada xemeneia era la icona de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter

La xemeneia, que es va demolir a principis dels anys noranta del segle passat, era involuntàriament el símbol de la contaminació i pudor que generava l'activitat paperera, però no eren els seus fums els que feien pudor, sinó l'activitat de la planta de pasta de paper que també a principis dels anys '90 es va tancar. Des de llavors la Torraspapel de Sarrià de Ter no fa pudor...

Ara, però, és una altra pudor la que emana de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter

Bé, per ser justos la pudor no la genera ni es genera a la fàbrica, sinó als despatxos de la direcció de Torraspapel, que ha rebutjat el pla de viabilitat presentat pel comitè d'empresa i seguirà fent els passos necessaris per tancar la fàbrica: el proper, l'ERO d'extinció! D'allà surten els pudents fums d'ara!

Va fer pudor l'ERO del 2008, ha fet pudor la manca d'inversions a la fàbrica i fan pudor els motius i arguments de la direcció de Torraspapel de tancar la fàbrica de Sarrià de Ter; busquen els motius que necessiten i, sinó, els generen...

Ofen més aquesta pudor que la de fa vint anys enrere... La d'abans et penetrava narius i gola endins com un hàlit repugnant... i com a molt et feia venir arcades o t'ofenia... aquesta pudor deixarà al carrer 132 treballadors... i el que vindrà!

Ara sí, la Torraspapel fa pudor i contamina Sarrià de Ter!