dimarts, 2 de febrer de 2010

El cinema, en català!


Si he de comprar un llibre i està disponible en català i en castellà, jo compro el català, doncs és la meva llengua mare i amb la que llegeixo, penso, m'expresso i somio habitualment. No tinc cap inconvenient en llegir, o expressar-me, en castellà si les circumstàncies ho exigeixen, cap problema...

Quan vaig al cinema poques són les opcions que tinc (poca oferta i minsa disponibilitat horària) de veure, més aviat escoltar, una pel·lícula en català... tantes com en puguis tenir tu si vius a Catalunya, ni més ni menys...

A mi m'agradaria que quan vaig al cinema les pel·lícules que s'hi projecten fóssin doblades en català, però com que aquesta és una realitat ara per ara poc realista, m'agradaria que augmentés el nombre de vegades en què, ai l'às!, hagués de triar...

Si la llei del cinema de Catalunya és un pas en aquesta direcció, benvinguda sigui; no són programes de TV3 líders d'audiència a casa nostra? Quants anys fa que en JR parla català? No és la normalització lingüística fer que les coses, a nivell de la llengua, siguin normals? Puc entendre els temors del sector (les majors!), els canvis tot sovint ens espanten, també a vegades a mi, ho reconec; però no per ser l'escolarització pública en català les famílies deixen de portar els infants a l'escola... no?

En fi, ahir no vaig anar al cinema, no pas per la vaga, senzillament per què no tocava!. Però sí vaig queixar-me i actuar a través de la Plataforma per la Llengua. M'agrada el cinema i, per  mi, millor si és en català!
Del cinema català, que és una altra cosa, en podríem parlar un altre dia...

-----------------------------------------

pd: apunts sobre el català i el cinema, als respectius enllaços.