dilluns, 11 d’abril del 2016

Pink Floyd (1994), The Other Side (2016)


El dimecres 27 de juliol de 1994 vaig anar per primera vegada, i de moment única, a Barcelona en moto! No vaig anar-hi des de Girona sinó des de Pineda de Mar, on treballava tot el juliol en un casal d'estiu i m'hi estava de dilluns a divendres, dormint en una pensió.

Els dilluns sortia d'hora de Girona i a cavall de la meva Vespa 200 blanca enfilava la N-II cap a Pineda de Mar; anava directament a l'escola d'educació especial on treballava de monitor i acabada la jornada aparcava la moto a casa d'un mestre de l'escola i me n'anava a la pensió; la resta de dies aprofitava el transport escolar per anar i tornar de treballar i els divendres a la tarda tornava a Girona a cavall de la meva Vespa 200 blanca! Així ho vaig fer durant 4 setmanes, marxant dilluns i tornant divendres, sentint-me quelcom més que un motorista, talment com si sortís de la pel·lícula Quadrophenia!

El dimecres 27 de juliol de 1994, però, tenia una cita molt especial: concert de Pink Floyd a l'Estadi Olímpic de Barcelona! No hi anava sol sinó amb dos amics que venien de Girona, però jo aquells dies era a Pineda de Mar i l'única opció per anar al concert i tornar a Pineda de Mar era anar-hi en moto! L'anada va ser tota una aventura, ben bé un repte! La tornada la recordo llarga i cansada, no només per l'hora, també per la intensitat de les hores viscudes!

El concert va ser memorable! Ja sé que als 20 anys hom pot tenir tendència a mitificar, però és que els que tenia al davant, el que escoltava en viu i en directe, eren uns autèntics mites: Pink Floyd! Encara tinc l'entrada del concert, com conservo encara la dels Dire Straits del 1992 o la dels Rolling Stones del 1989...

L'entrada que no guardaré, en canvi, és la del concert de la banda The Other Side del passat divendres 8 d'abril; els temps han canviat i les entrades avui s'imprimeixen a casa en fulls de paper normal, millor en escala de negres, doncs l'únic que compta és el codi de barres.

No guardaré l'entrada (diria que ja la vaig llençar per reciclar) però en canvi sí en guardaré un bon record del concert, de l'espectacle, d'aquest grup menorquí que fa un més que notable tribut als Pink Floyd i a la seva música.

Vaig anar al concert amb un bon amic, un dels dos amb qui també vaig compartir en viu i en directe el concert de Pink Floyd de 1994; a més ell és un gran fan i seguidor de la música de Pink Floyd i al principi no les tenia totes, però com jo també va sortir molt content i satisfet per les quasi tres hores de música de Pink Floyd que The Other Side ens van servir i brindar amb molta solvència!

Del concert de l'altre dia només em va saber greu una cosa: que l'altre amic no ens pogués acompanyar; just aquell mateix matí va tornar a Leeds, on viu, però ni que encara tingués la meva Vespa 200 blanca el podria haver anat a buscar! Vam enviar-li una fotografia i un missatge de veu amb els primers acords de Wish You Were Here... A vegades una imatge val més que mil paraules, i amb música, ni que sigui tan sols amb quatre acords, no cal dir res més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada