Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dijous, 16 d’agost del 2012
Foc al Cor! #focempordà #focalcor
A l’Alt Empordà se’ns ha cremat el paisatge, se’ns ha tornat a cremar el paisatge! 26 anys i 3 dies després del gran incendi de l’Alt Empordà (1986) les flames han tornat a escampar cendres fins allà on el vent, la tramuntana, les ha empès. I com fa 26 anys, el paisatge que el foc ens deixa és desolador!
El foc de l’Alt Empordà ha fet molt de mal a nivell personal, amb la mort de 4 persones, a nivell particular, fent malbé cases, masos i un munt de finques agrícoles, forestals i ramaderes, a nivell econòmic, a nivell natural... Els efectes sobre l’economia i la biodiversitat són evidents, però no sempre els efectes sobre les persones que l’han patit són prou tangibles.
Jo vaig viure l’incendi des de Cantallops, poble natal de la meva mare en el què hi tenim família i casa. La nit del foc, la primera nit del foc, la del diumenge 22 de juliol, feien més por el records de fa 26 anys, la temença que les flames passessin de nou per sobre el poble, que no pas les flames que l’envoltaven, per la vessant de muntanya i al pla, a certa llunyania però clarament visibles. Les flames feien respecte, però els “fantasmes” em generaven més neguit!
L’incendi del 1986 va marcar el poble de Cantallops, va deixar una empremta inesborrable en tots aquells que el van viure, veure i patir. A casa es recorda amb especial tristor la desolació del meu avi, a qui aquell foc va deixar anímicament molt tocat; mesos després, delicat de salut, ens va deixar amb 82 anys.
L’altre dia, tornant a Cantallops després del foc, veient les cendres i els arbres calcinats a costat i costat de la carretera que hi porta des de la Jonquera, pensava que el més trist és que amb 82 anys de vida les darreres imatges que el meu avi va veure de Cantallops era la d’un poble, la d’un terme, tenyit per les cendres. Deien a Cantallops després de l’indendi: se’ns han cremat els records!
Apagades les flames l’Alt Empordà ha de conviure amb les cendres, però no farà resignadament, sinó, com fa 26 anys, com també va fer-ho el meu avi fins allà on les forces i la vida li van permetre, amb la ferma voluntat de recuperar els boscos, les explotacions agrícoles, l’activitat econòmica, el paisatge!
Una de les iniciatives que s’han endegat per a la recuperació de la terra cremada és la campanya “Foc al Cor” impulsada per l’IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura), que té per objectiu recaptar com a mínim tants euros com hectàrees es van cremar: 13.000 €.
Però “Foc al Cor” no és només una campanya per a recaptar fons, també esdevindrà una convocatòria per a presentar projectes amb l’objectiu de promoure la recuperació de les zones afectades pels incendis: restauració de bens materials, restauració d’ecosistemes, projectes innovadors relacionats amb la prevenció d’incendis (pedagògics, d’investigació, etc…).
Iniciatives com “Foc al Cor” no només permetran recuperar la terra cremada, també ens permetran recuperar-nos anímicament, encara que els qui hem viscut de prop l’incendi tindrem el foc marcat al cor. I potser algun dia se’ns cremaran de nou aquests records (esperem que no!) però mai hi haurà prou flames ni cendres per esborrar-los!
Article publicat a Gironainfo.cat el passat 1 d'agost de 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada