Són ben curioses, fins i tot a vegades misterioses, les associacions d'idees que fa el cervell; no sé si el vostre, sí el meu...
El dijous de la setmana passada, mentre Josep Maria Fonalleras, membre del jurat del 45è Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, convocat per la Llibreria 22, argumentava el veredicte del jurat i ens feia una primera aproximació a les obres guanyadores, observava com el trio d'escriptors premiats, situats un xic enrere, l'escoltaven atentament.
No sé ben bé per què, potser pel fet que, de manera excepcional, fossin tres els premiats, em va venir al cap el títol de la pel·lícula "Tres solters i un biberó". Immediatament després, el pensament següent va ser inevitable: "tres escriptors i un Casero".
En fi, no cal aprofundir més en el funcionament del meu cervell ni en les seves associacions d'idees, que ja m'he exposat prou; sí que cal destacar que, per bé que el Premi Casero només se'l va endur un dels tres escriptors, els altres dos no van marxar amb les mans buides, sinó amb el premi de finalistes ex aequo i la pràctica seguretat que, com l'obra guanyadora, les seves també es publicaran.
I si la principal notícia d'aquella vetllada va ser l'obra guanyadora, "Hortoneda", de Roger Vilà Padró, la segona notícia va ser que, per primera vegada en les quaranta-cinc edicions d'aquest premi literari, el jurat havia decidit concedir el premi de finalista a dues obres: "Ingràvids", de Ramon Macià, i "Els jardins de la Nora", de Benet Salellas. La tercera notícia destacable, en clau eminentment gironina, va ser precisament que, oberta la corresponent plica, l'autor d'una de les obres finalistes fos l'advocat gironí Benet Salellas i Vilar, per a sorpresa de totes les persones assistents, inclòs el seu germà i alcalde de Girona, Lluc Salellas, que en sentir el nom es va regirar de cop, tant sorprès com emocionat.
De les 44 obres presentades enguany, el jurat en va destacar l'altíssima qualitat, definint la d'aquesta edició com una de les millors collites, si no la millor, del Premi Casero, i qualificant l'obra guanyadora com possiblement la millor de totes les guanyadores, tot i que Fonalleras ho va matisar amb ironia, recordant que ell mateix havia estat, fa uns quants anys, un dels guardonats.
Tres escriptors i un Casero, un "Casero" que ha premiat les obres dels tres escriptors, i ara només caldrà esperar uns mesos (l'obra guanyadora a finals de gener, les altres és d'esperar que un xic més tard) per poder llegir-les, gaudir-les i comentar-les.
