Prudència i audàcia

Dissabte, cap a les onze del matí, vaig saludar Lluc Salellas i Vilar just quan entrava a l'Ajuntament de Girona, just al llindar entre la plaça del Vi i el pati de l'entrada de l'edifici consistorial, com a potencial alcaldable.

Al ple municipal no va haver-hi sorpreses, el pacte anunciat entre Guanyem Girona, Junts i ERC van fer alcalde Salellas, que en el seu discurs va traçar dues trajectòries vitals, la de la ciutat prenent com a referents les èpoques de la república i de la transició per acabar en l'actualitat, i la personal recollint el fil associatiu, activista i familiar que han cosit la seva trajectòria política i vital fins a arribar a aquest punt, a ser alcalde de Girona.

I com a alcalde, ja de ple dret, va defensar l'incipient pla de govern que, és d'esperar, desplegarà els pròxims dies, setmanes i mesos abanderant el canvi que ell, més que els grups que l'acompanyen, representa. El repte, ben segur, és il·lusionant, tant com exigent la responsabilitat.

De canvi també en va parlar molt Sílvia Paneque i Sureda, l'altra alcaldable que el va abanderar durant la campanya electoral i que ara, frustrada qualsevol possibilitat de pacte amb Guanyem Girona, exercirà de cap de l'oposició vigilant i auditant la mesura i abast del canvi promès pel nou govern. Segurament també, en moltes qüestions, contribuint-hi i accelerant-lo.

Dissabte, cap a les onze del matí, vaig saludar Lluc Salellas just quan entrava a l'Ajuntament de Girona i dues hores més tard en sortia, espardenyes de vetes als peus i vara en mà, per tornar a trepitjar la plaça del Vi, aleshores sí, ja ungit com a alcalde.

No el vaig veure sortir; aleshores jo ja era a Sarrià de Ter per, com en les sessions de cinema d'abans, fer una segona sessió amb la constitució i investidura del nou ajuntament i alcalde de Sarrià de Ter.

A Sarrià de Ter, municipi del qual vaig ser-ne regidor durant setze anys, també s'hi respiren aires de canvi amb el nou govern format pel PAS i el PSC. El nou alcalde, Isaac Ramió Lafuente, també va tenir un record especial per a la família, just al final del seu discurs, després de desgranar els punts bàsics del seu compromís i del compromís del nou equip de govern.

El del nou alcalde de Sarrià de Ter va ser el darrer dels deu discursos de caps de grups municipals que vaig escoltar dissabte al matí, sis dels de Girona i quatre dels de Sarrià de Ter. I si va haver-hi un discurs que va condensar-los tots, un discurs breu que a manera de pastilla concentrada serveix de lliçó de primer dia d'escola per als i les regidores que dissabte van prendre possessió arreu del país, és el que va fer el cap de llista del PSC de Sarrià de Ter, Joaquim Rodríguez i Vidal.

En dues paraules, en tan sols dues paraules en Quim Rodríguez va concentrar les actituds que han de tenir els nous càrrecs electes: prudència i audàcia. Mestre, ja jubilat, de professió, Quim Rodríguez també és mestre en política i la seva dilatada experiència, acompanyada de la seva actitud sempre oberta i col·laboradora, serà un gran actiu del nou govern de Sarrià de Ter.

Preneu nota: prudència i audàcia.

Governar Girona

De l'alegria per guanyar les eleccions municipals a la realitat de veure's, previsiblement i si no hi ha una sorpresa inesperada, a l'oposició en qüestió de tres setmanes. Aquest és un procés que a Girona està fent el PSC.

De la decepció per un resultat dolent, el pitjor de tots els temps, a l'oportunitat, previsiblement i si no hi ha una sorpresa inesperada, de mantenir-se en el govern municipal, encara que amb menys pes i sense l'alcaldia, en qüestió de tres setmanes. Aquest és el procés que a Girona està fent Junts.

En política, com a la vida, a vegades hi ha victòries amargues i dolces derrotes i aquests destins els marquen les urnes amb els seus resultats i, quan s'escau, les possibilitats i voluntats de pactes.

La possibilitat i la voluntat de pacte és el que sospesa, com qui treu els pètals d'una margarida, Guanyem Girona que, previsiblement i si no hi ha una sorpresa inesperada, governarà la ciutat i tindrà l'alcaldia. Perquè això passi, que governi amb l'alcaldia, necessita pactar amb Junts i aquest és un pacte que requereix molta cirurgia fina. Cirurgia fina i química, molta química.

Sobre el paper i més enllà de la independència (independència com a idea vaga i general), els programes de Guanyem Girona i Junts són com l'aigua i l'oli en molts punts i caldrà molta química, de la personal i la científica, per trobar la fórmula que permeti lligar un pacte prou fort que dilueixi les diferències evidents inicials. Potser ERC pot contribuir-hi a tall de solució, en la seva accepció matemàtica, també en la química.

Si finalment no hi ha química i el pacte entre Guanyem Girona i Junts no fructifica, ni que sigui per fer alcalde Lluc Salellas, Sílvia Paneque podria ser alcaldessa amb un govern, a priori, en minoria, a no ser que Guanyem Girona, en la seva càbala interna, renunciés a l'alcaldia però no a governar, formant un govern amb el PSC amb una majoria sòlida i un programa de govern en clau estrictament municipal, a priori (independència a banda), més compatible.

En aquest improbable escenari hi hauria un altre escull: el pacte de Guanyem Girona amb el PSC no té el mateix significat que el que podem atribuir al del PAS i el PSC a Sarrià de Ter. D'entrada per la rellevància política dels municipis, i naturalment també per l'aritmètica dels resultats i l'equilibri de forces.

Governar Girona potser no serà una missió impossible, però segurament serà més difícil que en qualsevol altra ocasió des de 1979. Les renúncies que requereix qualsevol pacte poden ser massa cares, sigui quin sigui el pacte resultant, i aquestes només seran el primer peatge a pagar.

Tota aposta és arriscada, i qui no arrisca no pisca... Jo també tinc ganes que arribi dissabte i, si no abans, sortir de dubtes!

El color de la plaça del Vi

De quin color serà, finalment, el govern de la plaça del Vi de Girona? Vermell progressista?, groc sobiranista?... O color de gos com fuig?

Les opcions tampoc són tantes i en cadascuna d'elles tenen gripaus de mal empassar per uns o altres. Resultats en mà governar no serà fàcil, ni pel PSC ni per Guanyem Girona. No sé si aquests dies Sílvia Paneque i Lluc Salellas van anotant en un full els pros i contres dels possibles pactes per (primer) accedir a l'alcaldia i (després) governar.

Les opcions de Paneque per a ser alcaldessa passen per Guanyem Girona. A la columna dels pros sobretot que són les dues forces motores del canvi i constituirien un govern fort, podent establir, fins i tot, grans acords programàtics en clau local i social. A la columna dels contres, que Guanyem Girona no només és el partit que els discuteix i competeix l'alcaldia, també és un dels partits que ja ha dit que prioritza un acord amb partits independentistes.

Les opcions de Salellas per a ser alcalde passen per Junts. A la columna dels pros, la manifestada predisposició de Junts de promoure un govern sobiranista (barrant el pas a un "del 155"), predisposició a la qual també s'hi podria sumar ERC, tot i que els seus vots no són tan determinants. A la columna dels contres, que pactar amb Junts (alcaldia o govern) pot tenir un preu que podria comprometre alguna de les polítiques que proposa Guanyem Girona...

Res és gratis, tampoc (encara menys) en política. L'alcaldia de Girona té un preu i la qüestió és decidir quin s'està disposat a pagar. L'avançament electoral de les generals, tot i que no és determinant, condiciona força la paleta de colors, i no precisament en favor dels socialistes...

De quin color serà, finalment, el govern de la plaça del Vi de Girona?
Després de les porres pels resultats prèvies a la nit electoral, ara tenim les de l'alcaldia i el futur govern de la ciutat...

Sis-cents cinquanta-sis, la xifra de la setmana

A Girona la nit electoral de les municipals va ser especialment intensa; amb l'escrutini molt avançat, fins i tot per sobre del 80 %, encara ballaven regidors amunt i avall a la part alta dels resultats: ara nou pel PSC i set per Guanyem, ara vuit per Guanyem, ara Junts es recupera, ara s'enfonsa de nou...

Finalment, les eleccions les va guanyar el PSC amb 8.644 vots, seguit de ben a prop per Guanyem Girona amb 7.988 vots, ambdues candidatures amb vuit regidors, tot i que el PSC amb sis-cents cinquanta-sis vots més, una diferència inferior al 2% dels vots emesos.

L'empat a vuit situa a la primera línia de sortida a Sílvia Paneque i Lluc Salellas per aspirar a l'alcaldia i, certament, aquests sis-cents cinquanta-sis vots de més li donen un cert avantatge al PSC: en cas que no qualli cap acord Sílvia Paneque serà la nova alcaldessa de Girona en ser la llista més votada.

Però la sensació (naturalment la meva) és que tot i els sis-cents cinquanta-sis vots menys Lluc Salellas té més opcions d'esdevenir alcalde, opcions reforçades després de l'inesperat avançament de les eleccions generals.

Paneque i Salellas aquests dies enriqueixen el seu propi argumentari: ell apel·lant a la (novament) reclamada unitat independentista argumentant que no s'entendria que Junts i ERC vetessin un alcalde independentista; ella apel·lant a la condició de llista més votada i al gran motor del resultat electoral, el canvi, argumentant que en cas que Junts i ERC, sobretot Junts, donessin suport a Guanyem Girona no seria canvi sinó continuïtat.

Aquests són dies de negociacions i tot plegat s'hauria de resoldre en qüestió de quinze dies; el 17 de juny es farà el plenari de constitució i per aquell dia, si no abans, ja n'haurem tret l'aigua clara. En cas que no sigui així, que no hi hagi cap acord, llavors sí els sis-cents cinquanta-sis vots de diferència poden ser decisius.