Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gegants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gegants. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de novembre del 2025

Així comença... "Les llegendes del Pont"

Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre que, finalment, i feliçment, ja és una realitat!

Es tracta de "Les llegendes del Pont", una iniciativa de la Colla de la Gegantona del Pont, una comissió de l’AV Pont Major, que recupera tres llegendes populars del barri de Pont Major de Girona

  • la llegenda de la Majordoma de la plaça de l’Om
  • la llegenda d’en Cinto i la Maria (els gegants de Sarrià de Ter)
  • la llegenda del Bou d’Or

Aquestes tres llegendes, reescrites per la mateixa colla, han estat il·lustrades per en Nuxu Perpinyà i adaptades en format de conte. Aquesta publicació vol valorar i donar forma a la memòria col·lectiva del barri, transmetent-la a la mainada i a les famílies del barri, de Girona i d'arreu del món, esdevenint un element més de la cultura popular.

La publicació del llibre ha estat possible gràcies a una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami, que ha permès recaptar 3.000 € gràcies a les 100 donacions de particulars i algunes entitats, assolint el 100 % del finançament necessari per editar el llibre. La resposta de veïns i veïnes del pont Major, de Girona i d'arreu, així com d'algunes entitats i equipaments ha estat molt positiva, amb aportacions que no només han permès fer realitat l’edició del conte, sinó que també han servit per enfortir els vincles entre la comunitat i donar visibilitat al projecte més enllà del barri.

La publicació de "Les llegendes del Pont" és, alhora, un exercici de memòria i de futur. La recuperació d’aquestes històries locals contribueix a reforçar l’imaginari col·lectiu del barri de Pont Major, ajudant a explicar qui som i d’on venim, preservant-les també per al futur. D'altra banda, que el llibre hagi estat possible gràcies a la contribució de la gent, és una mostra del compromís i la implicació d’un barri que sap mobilitzar-se, com ha demostrat en altres ocasions. 

"Les llegendes del Pont" és un llibre que comença així:

De sempre s'ha dit que, si les parets parlessin, ens explicarien històries que han passat: potser converses, anècdotes... qui sap si algun ensurt.

Imagineu les parets de les cases del carrer del Pont. Segur que guarden molts secrets i aventures de tothom qui hi ha passat al llarg dels segles: traginers, artesans, pagesos, mercaders... i tota una llarga llista d'oficis. També aquells que, per elecció o per desventura, hi han passat buscant una vida millor.

Les parets han vist pluja i sequera, i també coses amagades que encara ningú no ha trobat. Les llegendes que recull aquest llibret surten de les parets d'una de les cases: Cal Borrego.

dilluns, 22 de setembre del 2025

Les llegendes del Pont


Tot va començar, per iniciativa d'unes quantes famílies del barri, proposant de fer una gegantona recuperant una de les llegendes del barri: la Majordoma de la plaça de l'Om. Amb ella també es van crear unes divertides i entremaliades gallines, ampliant així la imatgeria festiva de Girona. És així com va néixer, a l'aixopluc de l'AV Pont Major, la Colla de la Gegantona del Pont.

Amb la creació de la colla, de la Majordoma i de les gallines, la llegenda de la Majordoma de la plaça de l'Om es va actualitzar i es va començar a representar, creant alhora uns titelles, i s'hi va sumar una altra llegenda vinculada al Pont Major, la d'en Cinto i la Maria, creada fa més de 20 anys per la colla dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter; la geganta, la Maria, és filla del Pont Major.

I més recentment també s'ha recuperat, i escenificat, una altra llegenda vinculada al Pont Major, la del Bou d'Or. Aquesta història, plena de misteri i d'imaginació popular, completa un univers que barreja memòria oral, humor i un punt de màgia. Són relats que també expliquen d'on venim i com el barri es mira a sí a si mateix, s'explica a través de la cultura popular.

Ara, finalment, aquestes tres llegendes es volen recollir en un llibre editat per la Colla de la Gegantona del Pont Major, amb la voluntat de finançar-lo a través d'una campanya de micromecenatge. El projecte, més que un simple recull de contes, és una manera de reforçar la identitat del barri i de convidar tothom a viure les seves històries en directe.

En temps de globalització i presses, iniciatives com aquesta són un petit acte de resistència cultural. Preservar i difondre les llegendes locals és una manera de reconèixer el valor del patrimoni immaterial i transmetre'l a les noves generacions, reforçant que la cultura popular no és una peça de museu, sinó una manifestació viva que es renova i es projecta cap al futur. Amb el llibre i la força de la comunitat, aquestes llegendes podran seguir bategant al barri, i molt més enllà.

Us animo a fer-hi una contribució, a fer que aquest projecte es faci realitat.

dilluns, 19 de maig del 2025

El mural de les gallines!

 


Al barri de Pont Major de Girona se'ns han escapat unes gallines!

Són unes gallines molt entremaliades i juganeres, i han fugit de la plaça de l'Om, on normalment viuen, juguen i s'ajoquen: són les gallines de la Majordoma de la plaça de l'Om!

Diu la llegenda que un dia la Majordoma estenia una gran bugada i les gallines, entremaliades de mena, van fer caure l'estenedor i la roba per terra; enfurismada, la Majordoma va clavar una estaca amb tanta força que d'aquella estaca en va créixer, alt i fort, l'om que des d'aleshores va donar el nom a la plaça.

Des d'aleshores, doncs, el barri de Pont Major de Girona tenim una llegenda més per explicar, la de la Majordoma de la plaça de l'Om, representada com a gegantona d'un quant temps ençà, i sempre la veureu, quan surt en qualsevol celebració o cercavila, acompanyada de les seves entremaliades gallines, unes gallines de llegenda!

I ara, ai l'as, unes quantes gallines s'han escapolit i campen pel barri; diuen molts veïns i veïnes que les han vist, amb els seus colors vius i alegres, juganeres com sempre a tocar del Pont de l'Aigua, i per més que alguns s'esforcen a fer-les anar cap a la plaça de l'Om, sembla que aquestes no es volen moure d'allà!

I allà les trobareu, tant si enfileu cap al Pont de l'Aigua com si tireu cap a Campdorà, alegres i estarrufades, animant i embellint el barri!

dimecres, 27 de desembre del 2023

La Quina de la Gegantona


No és de les més veteranes, tampoc de les que té els lots i premis més espectaculars; no és la més multitudinària, possiblement tampoc la més popular. La Quina de la Gegantona és la del meu barri, i només això, per mi, ja la fa especial.

Organitzada per la Colla de la Gegantona del Pont, la primera edició de la Quina va ser tot un èxit, les tres files llargues de taules de l'auditori Luis Herrera del Centre Cívic de Pont Major es van omplir i fins i tot es van haver d'ampliar.

Els lots, fruit de la col·laboració d'establiments del barri i de Girona, feien patxoca i il·lusió, però em sembla que el que va agradar més va ser l'ambient que s'hi va crear, un ambient naturalment alegre i festiu, també de comunitat.

Poc es va notar la inexperiència dels qui cantaven els números, ni el seu estil heterodox a l'hora de mencionar-los, tampoc els petits problemes amb la pantalla... Els van cantar una energia i alegria encomanadisses que van fer que les poc més de dues hores de Quina fossin entretingudes i per moments, també, emocionants encara que no cantessis cap línia, ni cap Quina!

La Colla de la Gegantona és tot un fenomen al barri de Pont Major de Girona, un moviment de famílies joves que en poc més d'un any i mig han recuperat una llegenda, han creat una gegantona, La Majordoma de la plaça de l'Om, sense oblidar-nos de la comparsa de gallines... Famílies que, també amb la Quina, volen fer i fan barri!

La Quina de la Gegantona no és l'única del meu barri, aquest pròxim divendres a la tarda l'Espai Jove organitzen la Quina Jove del Pont Major, i naturalment tothom hi està convidat, sense límit d'edat!

dimarts, 5 de setembre del 2023

En Cinto i la Maria us necessiten!


 Els dies 14 i 15 de juny de l’any 2003, ara fa vint anys, els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter vam viure un dels punts àlgids de la nostra colla gegantera organitzant l’11a Vila Gegantera Gironina, la gran festa de les colles geganteres de les comarques gironines. La trobada coincidia i va permetre celebrar el 15è aniversari dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter i el 10è aniversari de la Coordinadora de Colles geganteres de les comarques gironines. Ara fa vint anys Sarrià de Ter va ser la capital gegantera de les comarques gironines acollint a més de 30 colles geganteres.

Un dels moments més solemnes d’aquella trobada va ser la inauguració de la plaça i l’escultura dels Gegants, una reproducció d’en Cinto i la Maria obra del picapedrer Agustí Vila. L’aleshores alcalde de Sarrià de Ter, Josep Turbau, en el seu discurs institucional va dir aquestes paraules, enaltint el teixit associatiu del poble i, en especial, la força de la colla gegantera: «És per nosaltres un honor que Sarrià de Ter sigui la Vila Gegantera Gironina 2003, ja que aquest fet significa que hi ha gent al nostre poble que es mobilitza, que hi ha entitats que bullen d'activitat, gent que es veu capaç d'organitzar actes com el d'aquesta diada, que ha pres el compromís d'atendre als nombrosos visitants que amb motiu d'aquesta celebració visitaran Sarrià de Ter, gent que procurarà deixar-los amb un regust de satisfacció i, ben segur, amb ganes de tornar-hi. No tingueu cap dubte que s'hi esforçaran».

Aquest punt àlgid, però, no s'explica sense dos altres moments. Primer, el fundacional: la primavera de 1988 es va començar a gestar la colla gegantera i el setembre d'aquell any ja vam batejar els nostres primers gegants, en Baldiri i la Carmeta, acompanyats de quatre capgrossos: l’Oriol, en Sergi, el Sr. Esteve i la Bety. El gener de 1989 es constituïa formalment l’associació Els amics dels gegants de Sarrià de Ter.

Uns anys més tard també va arribar el gegantó Quimet i altres capgrossos i l'any 2000 Els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter vam fer un nou pas endavant encarregant dos nous gegants, en Cinto i la Maria, més lleugers i de més bon portar, esdevenint els protagonistes d'una llegenda que es va musicar de la mà de l'animador infantil Àngel Daban, amb la inestimable col·laboració del grup local de música tradicional Els Groullers i dels propis músics de la colla gegantera; la llegenda també va tenir la seva versió en format de còmic gràcies al talent d'un joveníssim Edgar Massegú, qui també n'havia fet el disseny.

Al llarg dels darrers 35 anys Els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter hem tingut alts i baixos, moments de més activitat i moments de menys, però sempre fent ballar els nostres gegants arreu de les places de pobles, viles i ciutats d’arreu de Catalunya. Actualment, però, la colla no ha trobat relleu i l’entitat i els gegants es troben en una mena de letargia, esperant que una nova generació de persones i de famílies prenguin el relleu de la darrera junta i puguin revitalitzar de nou la colla i, sobretot, fer ballar els gegants.

Veïns i veïnes de Sarrià de Ter, amics i amigues dels gegants, en Cinto i la Maria us necessiten, necessiten qui els pugui treure a ballar de nou!

Roger Casero Gumbau, antic membre dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter.

Article publicat al programa de la Festa Major 2023 de Sarrià de Ter.

dilluns, 18 de juliol del 2022

Agustí Vila, de pedra picada


L'any 2003 Sarrià de Ter va ser Vila Gegantera Gironina. Tal honorable condició es va fer coincidir amb la celebració del 15è aniversari de la colla gegantera, els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter.

El punt àlgid de la celebració va ser a mitjans de juny, amb l'11a Vila Gegantera de les comarques gironines i entre els nombrosos actes d'aquell cap de setmana (xerrades, tallers, cercavila, ball de gegants...) es va inaugurar l'escultura "Els Gegants" a la plaça dels Gegants de Sarrià de Ter.

L'escultura, de pedra picada, era una reproducció d'en Cinto i la Maria, els gegants actuals de la colla, obra d'Agustí Vila Perich, de Sant Julià de Ramis.

Picapedrer d'ofici l'Agustí Vila va començar a fer escultures, a treballar la pedra de forma més artística, quan es va jubilar i casa seva, també el seu pati, és ben bé una casa museu.

L'any 2003 jo formava part de la junta directiva dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter i naturalment vivia de molt a prop tot aquest esdeveniment. També el vivia amb certa proximitat amb l'Ajuntament, ja que en paral·lel formava part d'una de les llistes per a les eleccions municipals d'aquella primavera.

L'alcalde Josep Turbau mesos enrere havia encarregat l'escultura a l'Agustí Vila, fascinat, dedueixo, per la seva habilitat artesana i artística. Setmanes abans d'inaugurar-se l'escultura vaig anar a fer una visita a l'artista i a banda d'impressionat per la majestuositat de l'escultura, tallada d'un gran bloc de pedra de Girona de més de dos metres, vaig quedar meravellat per la bonhomia i hospitalitat d'aquell modest picapedrer.

Avesat a treballar-hi cada dia el que ell trobava normal per a mi era, és encara, extraordinari. A banda de la dels Gegants l'Agustí Vila també me'n va mostrar i explicar d'altres, i també la seva col·lecció d'escuts municipals i altres peces tallades. Tres anys més tard vaig tornar-hi per veure la seva impressionant rèplica de Floquet de Neu...

Dies enrere l'Agustí Vila es va morir i amb ell també es va morir un xic més el seu ofici de picapedrer. La seva obra, de pedra picada, és part del seu llegat, amb entre d'altres l'escultura dels Gegants, a partir d'ara també serà motiu de record i homenatge.

DEP.


dijous, 6 de gener del 2011

#MinutsMusicals: cants finals del Concert de Nadal de Sarrià de Ter



Malgrat el so no és d'una qualitat excel·lent, la música i les cançons s'escolten i aprecien molt bé!

Els Cantaires de Sarrià de Ter,  la cantautora Marina Pagès, el Cor Veus de l'Estany de Banyoles i el Grup de Cambra "Els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter" interpreten, com a final del Concert de Nadal de Sarrià de Ter, celebrat el passat dissabte 18 de desembre de 2010, els temes Santa Nit i Joia en el món.

L'enregistrament i la publicació del vídeo va anar a càrrec d'en Dani Cañigueral (Facebook), qui també era a l'escenari com a integrant i director del  Grup de Cambra "Els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter".

---------------------------------------

pd: que els Reis siguin generosos amb vosaltres i us portin allò que necessiteu... Ah! i alerta amb la fava del tortell!
Bona diada de Reis!

diumenge, 12 de setembre del 2010

Gran reproducció dels Gegants de Sarrià de Ter

La versió en espantaocells dels Gegants de Sarrià de Ter, amb música i moviment! Una obra d'art! Foto: Twitxr Roger Casero

Un any més en Pere Sala de Sarrià de Dalt i la seva família s'hi han lluït! Per a la VII Exposició d'Espantaocells de Sarrià de Ter, organitzada per l'associació de veïns de Sarrià de Dalt en el marc de la Festa Major han fet aquesta magnífica reproducció dels gegants i el gegantó de Sarrià de Ter, en Cinto, la Maria i en Quimet!.

La feinada no només l'han tingut amb la reproducció sinó que a més els gegants, en Cinto i la Maria, ballen girant sobre sí mateixos al so de la música mentre el gegantó, en Quimet, toca el tambor...

Tot gràcies a un enginyós engranatge que dóna moviment als gegants...
Com explica content, però humilment en Pere Sala, aquesta ha estat una feina llarga i coral; de fet hi van començar a treballar fa un any, l'endemà mateix de finalitzar la Festa Major de Sarrià de Ter de l'any passat!

Però en Pere també plantejava un interrogant: què en farem quan s'acabi la Festa Major? Li sap greu desmontar-los i es pregunta, em preguntava si hi hauria algun lloc on poder-los ubicar per exposar-los... Sortint de casa seva pensava: i perquè no al Centre de Visitants?

En fi, enhorabona Pere i família! Enhorabona i, sobretot, moltes gràcies!

-------------------------------------

pd1:. aquests són els gegants originals.

Els gegants i el gegantó de Sarrià de Ter. en Cinto, la Maria i en Quimet. Foto: Twitxr Roger Casero

pd2: tots els espantaocells són esplèndits, però menció especial també mereix aquest muntatge d'un tram del carrer Pau Vila.

Sarrià de Ter és una selva!. Foto: Twitxr Roger Casero

pd3: enguany a casa nostra l'espantaocells ha estat un jardiner...

Un jardiner, l'espantaocells de casa d'enguany, per la Festa Major!Foto: Twitxr Roger Casero

diumenge, 3 de maig del 2009

Passió pel Barça (i altres passions) al Castell de St Ferran


El partit d'aquest dissabte entre el Real Madrid CF i el FC Barcelona no era un partit qualsevol; no ho era abans de jugar-se i no ho va ser ni durant ni, sobretot, després del matx!. Amb un resultat final tennístic, el Barça va guanyat el set (i partit) per un 2 a 6. Partit històric!.

Els partits històrics es gesten durant setmanes, a vegades mesos, tot i que hi ha partits que s'esperen que siguin històrics i no satisfan les expectatives. No el d'ahir.

La prèvia era immillorable: el Madrid, després d'un decebedor inici de lliga, decideix canviar l'entrenador abans del derby al Camp Nou, partit que també guanya el Barça, però que per al Madrid, ara ja entrenat per Juande Ramos, representa l'inici d'una sèrie de resultats, a la lliga espanyola, obviem ara la Champions, molt positius: de 17 partits 16 victòries i un empat. Més enllà de com els ha guanyat (esportivament), aquests són uns números de campió... però els del Barça són millors... El Madrid no defalleix i s'acostuma a guanyar, fixant la mirada al clatell del Barça, que desplega un gran joc i quasi sempre guanya... però també ensopega (Espanyol, per exemple)... El Madrid retalla set punts al Barça i es situa a 4 abans del derby al Bernabéu, quan setmanes abans alguns culers confiaven que la lliga es decidís al Bernabéu!. Tota aquesta prèvia, gestada setmanes, mesos enrere, situaven el partit d'ahir com un partit decisiu, com un duel que, si bé no decidiria matemàticament la lliga, sí que en marcaria el seu desenllaç.

I comença el partit i el Barça quasi marca amb un xut de Xavi que San Casillas atura (com tants altres)... i minuts més tard marca el Madrid!. Però, com amb el 2 a 3, és només un miratge que, en ambdós casos, els gols d'Henry (1-1 i 2-4) esvaeix... El Barça desplega un gran joc i marca 6 gols... Cap equip havia fet cap favor al Barça guanyant al Madrid, cap equip li havia aplanat el camí cap al campionat de lliga... El Barça havia de resoldre amb les seves armes i al Bernabéu no es va arronsar (com la temporada passada, 4-1) i va saber guanyar amb autoritat i bon joc.

El resultat, el primer gol del Madrid i la bona ratxa que els blans portàvem des del derby al Camp Nou van fer encara més gran la victòria... El Barça a Madrid va guanyar quelcom més que 3 punts... Gestionant amb intel·ligència el marge que ara té d'avantatge, el Barça no hauria de tenir problemes per guanyar el títol de lliga d'enguany... Un partit històric, d'aquells que difícilment s'obliden... I en el meu cas, com en tants altres, tampoc s'oblidarà per com, on i amb qui vam viure aquest apassionant partit de futbol...



Després de la cercavila de gegants de Figueres, en el marc de les Fires de la Santa Creu, totes les colles, també la dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, teníem el sopar, com els darrers anys, al Castell de Sant Ferran de Figueres. Per a l'ocasió es va instal·lar una pantalla gegant per seguir el matx. A l'ambient geganter, de per sí ja festiu, s'hi va afegir l'ambient futbolero i, sobretot, l'ambient culer!. Viure (veure!) un partit entre el Madrid i el Barça al Castell de Sant Ferran, entre centenars de culers va ser apassionant!.

Tot i això no tothom estava pel futbol... N'hi havia que no els semblava bé l'esforç que els organitzadors havien fet per instal·lar la pantalla i la parabòlica al Castell per veure el partit... El futbol sempre mana, es queixava més d'una persona, sobretot perquè no només acaparava tota l'atenció, sinó perquè a més condicionava (o si més no així ho semblava, el timing del propi sopar...



Però d'entre els pocs interessats i apassionats pel futbol em va agradar (però no sorprendre!) trobar qui, sense necessitat de sucumbir al futbol, va lliurar-se de ple a una de les seves passions... els mots encreuats... No sé si ahir es va trobar aquesta definició: seguidor d'un club de futbol que fa anar de cul els merengues, de 5 lletres... fàcil, no?



Històric partit de futbol viscut en un castell històric! Passió pels gegants, passió pel futbol, passió pel Barça... i pels mots encreuats!

dimarts, 24 de juny del 2008

La Flama del Canigó a Sarrià de Ter

Per segon any consecutiu la Flama del Canigó passa, s'atura i es reparteix per Sarrià de Ter. És una bona iniciativa que possiblement caldria culminar, donant-li, a l'arribada de la flama, una de les seves finalitats principals: encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

Però a Sarrià de Ter ja fa uns anys que no es fan fogueres, malgrat es celebren, per exemple aquest any, dues revetlles. Potser la consolidació de l'arribada de la Flama del Canigó permetrà plantejar, potser els propers anys, la possibilitat de fer alguna foguera, sempre dins la normativa i prevenció corresponents...

El Club Excursionista de Sant Julià de Ramis porta la Flama del Canigó a Sarrià de Ter. Acompanyats pels grallers i timbalers dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter fan un breu recorregut pels carrers Firal i Major de Sarrià de Ter, fent parada davant l'Ajuntament. Allí són convocades les associacions de veïns del poble per donar-los un quinquer amb la Flama del Canigó.

De revetlles de Sant Joan a Sarrià de Ter se n'han celebrat dues enguany, la del Pla dels Vinyers i la de La Rasa; a Sarrià de Dalt faran la revetlla de Sant Pau i Sant Pere.

Anys enrere l'Ajuntament organitzava també una revetlla de Sant Joan, però la davallada de gent va fer-ne plantejar la seva continuïtat, ja que suposava un important esforç, més que econòmic, organitzatiu.

Serà bonic el dia que la Flama del Canigó encengui alguna foguera de Sarrià de Ter... De moment també comparteixo l'acció de fer arribar, a tots els barris de Sarrià de Ter, l'esperit de la Flama del Canigó.

-----------------------------------------


pd1: algunes imatges de l'arribada de la Flama del Canigó a Sarrià de Ter.






pd2: l'origen de la Flama del Canigó.

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui són poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

Un ritus d'unió comunitària
Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.

Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pugen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui. A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pugen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera.

La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals. Es calcula que amb la Flama del Canigó s'encenen unes 30.000 fogueres.

Text: Redacció
festes.org

pd3: iniciativa de Vilaweb de fer córrer la Flama del Canigó pel país per internet.

pd4: el Club Excursionista de Sant Julià de Ramis, no només porta la Flama del Canigó a Sarrià de Ter i, sobretot, al seu poble; també celebren la seva revetlla de Sant Joan.

pd5: les fogueres de Sant Joan no formen part dels records de les meves filles... sí dels meus: recordo especialment la foguera que es feia anys enrere prop del cementiri del Pont Major, davant de casa la meva mare...