El fang real (i reial) de la DANA

La visita dels reis d'Espanya a la zona afectada per la DANA era tan inevitable com la resposta de la gent que, indignada per la resposta de les institucions abans, durant i després de la catàstrofe, els va increpar i llençar fang, també als presidents de la Generalitat valenciana i del govern espanyol.

Els incidents van fer suspendre la resta de la visita que la casa reial tenia previst fer a altres localitats afectades; el llançament de fang va anar acompanyat d'insults i de crits d'assassins dirigits, especialment, als presidents Sánchez i Mazón. Els ànims estan molt crispats i la visita institucional els va encendre encara més. 

I si fins ara el president Mazón rebia la majoria de crítiques, ahir també les va patir, directament i especialment, el president Sánchez. Feijóo, curiosament, va preferir no fer acte de presència, i sembla que l'extrema dreta ja està instrumentalitzant la tragèdia (i la visita institucional d'ahir) per apuntar al president espanyol...

Els reis han baixat a l'arena i s'han enfangat o, més ben dit, els han enfangat; no faré cap apologia de la violència, ni, per més que la comprengui, té cap justificació; tampoc té cap justificació la violència institucional, que es pot expressar en forma de negligència i de manca d'empatia i de respecte, coses que s'han fet ben evidents en aquesta crisi.

Enfangats i parlant amb la gent, Felip VI i Letícia van guanyar punts davant un Pedro Sánchez que va haver de ser evacuat, després de ser agredit...

Hi ha el fang real, el que ha colgat carrers, cases, cotxes i vides; hi ha el fang reial, el que han rebut ses majestats i que d'alguna manera els ha fet reviscolar; i caldrà entrar en el fang institucional, del que, a banda de millores en els sistemes d'alerta i d'emergències, i d'aprenentatges en clau preventiva, s'espera que, més aviat que tard, hi hagi dimissions; seria incomprensible que després de tot aquest fang, ningú assumís cap responsabilitat...

I sobretot hi ha l'oportunista fang de l'extrema dreta, i no oblidem que ells, en aquests fangars de notícies falses, s'hi mouen com peix a l'aigua, i com més enfangada l'aigua, millor.

"De estos barros estos lodos"... veurem.