Algunes tradicions nadalenques requereixen una gran dosi de fe, que vestim per a la mainada, i per a nosaltres mateixos, amb allò de la màgia de Nadal. Un dels exemples més inversemblants és la tradició del nostrat Tió de Nadal, però també podríem parlar dels Reis d'Orient i, naturalment, del Pare Noel.
En el cas d'aquest darrer, la màgia no només es fa present en la seva habilitat de recórrer el cel damunt del seu trineu, estirat pels rens, la màgia sobretot obra quan ha de davallar per les xemeneies de tantes cases!
En cas de venir a casa meva, ho tindria realment complicat i li passaria el que explica aquesta divertida cançó que va popularitzar Ella Fitzgerald: s'hi quedaria encallat!
Potser sí que, al capdavall, és més probable que el Tió cagui regals, que no pas que el Pare Noel baixi per la xemeneia; deu ser per això que a casa, no hi ha vingut mai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada