El fred

No sé si també per a vosaltres, però per a mi el fred ha arribat, finalment, aquesta setmana. Tinc novament la impressió que arriba tard, que anys enrere ja treia el nas per les Fires de Girona, que anys enrere en aquest punt de novembre ja feia dies que teníem per flassada el nòrdic gruixut. Tot just aquests dies, a casa, hem encès la calefacció, però no, encara, la llar de foc; serà qüestió de dies...

És com si el temps, el temps meteorològic, s'hagués descompassat respecte a les estacions, com si temps i estacions ballessin a ritmes diferents i mentre l'estació marca el pas, el temps en comptes de seguir-la, va a la seva...

Atribuïm aquest desgavell al canvi climàtic, com un símptoma més de la seva evidència, i les conseqüències les notem, entre d'altres, amb fenòmens cada vegada més extrems. El més recent, la tràgica DANA de València.

Diuen els experts que, per més que ens hi escarrassem (i cal seguir escarrassant-nos-hi, per descomptat), aquest desastre planetari difícilment és irreversible. El fred arriba tard arreu i això afecta, a banda dels nostres canvis d'armari i de flassades de llit, per exemple a les migracions dels animals, a la floració de les plantes, a la vida d'aquest nostre planeta, malalt per culpa d'un virus anomenat humanitat.

El fred ja ha arribat, tard i possiblement malament, però finalment, ja ha arribat.