La lliçó de la Pilota d'Or

Fa poc més d'una setmana de la gala de la Pilota d'Or i han passat tantes coses des d'aleshores (la DANA de València, les eleccions estatunidenques...) que han copat l'actualitat, que sembla que faci una eternitat. L'ombra d'aquella gala és allargada i encara plana sobre un Real Madrid, encara avui, en hores baixes...

De les múltiples derivades de l'anàlisi del que ha passat arran del frustrat lliurament a Vinícius Júnior de la Pilota d'Or, m'agradaria destacar-ne una, a manera de lliçó. Lliçó que a banda del Real Madrid també ens podem aplicar nosaltres, salvant les distàncies, si mai és el cas, per bé que mai puguem optar a guanyar la Pilota d'Or.

No es pot vendre la pell de l'os abans d'haver-lo mort, abans d'haver-lo caçat, diu la dita, i això és el que el Real Madrid, i la premsa i periodistes acòlits, han fet des de fa mesos construint un relat en què donaven per segur que Vinícius Júnior guanyaria la Pilota d'Or, perquè era inevitable que no la guanyés, perquè se la mereixia més que ningú. I el més curiós de tot és que aquest relat l'havia comprat quasi tothom, també nosaltres, que donàvem per fet, resignadament, que Vinícius Júnior guanyaria la Pilota d'Or.

És a dir, el Real Madrid no només ens va vendre la pell de l'os, nosaltres l'hi vam comprar. També l'hi va comprar i es va creure aquest relat Vinícius Júnior, que a banda de la festa, ja devia haver fet espai a la vitrina de casa seva per posar-hi la preuada Pilota d'Or. Que Vinícius Júnior enguany havia de guanyar la Pilota d'Or no només era inevitable, per al Real Madrid i la premsa i periodistes acòlits era, sobretot, indiscutible.

És clar que una cosa és dominar el relat, i l'altra controlar la decisió, i aquesta decisió, és evident, no estava ni està en mans del Real Madrid, sinó dels capricis i voluntat de 100 periodistes esportius d'arreu del món, periodistes que molt allunyats de la teranyina mediàtica i del relat del Real Madrid.

No es pot vendre la pell de l'os abans d'haver-lo mort o, com també diem en català, no diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat...