Fem recompte d'alguns dels personatges famosos que han donat suport (públicament i econòmic) a Kamala Harris a les darreres eleccions estatunidenques: Oprah Winfrey, George Clooney, Jamie Lee Curtis, Harrison Ford, Barbra Streisand, Matt Damon, LeBron James, Bruce Springsteen, Beyoncé, Jennifer López i per descomptat, Taylor Swift.
La llista podria ser més llarga, però l'elenc d'estrelles del món de la música, la televisió, el cinema o l'esport és prou important.
També és significativa la llista de personatges que han donat suport a Donald Trump: Hulk Hogan, Jon Voight, Rosanne Barr (sí, la protagonista de l'enyorada sèrie "Roseanne") i per descomptat, Elon Musk. La impressió és que Donald Trump no ha necessitat que a la seva campanya electoral l'acompanyin (i donin suport) tantes estrelles com a Kamala Harris perquè l'estrella, la més gran i la que més brillava, era i és ell mateix.
Ja podia Barack Obama brillar amb els seus discursos, o Bruce Springsteen amb la seva música, als mítings i actes electorals de Kamala Harris, que Donald Trump omplia i es menjava l'escenari, amb la seva presència i la seva actitud, altiva i sempre desafiant, i amb el seu verb, directe i contundent, encara que mentider.
Mentre Kamala Harris necessitava envoltar-se d'estrelles, símbol del lideratge compartit o col·laboratiu, Donald Trump exercia, més que d'estrella, de déu Sol al voltant del qual giraven totes les altres estrelles, tal com farà, pel que estem veient, amb la seva administració quan governi, novament, com a president dels Estats Units d'Amèrica. Ningú brilla més que ell, ningú gosa brillar més que els seus cabells...
I és que ara, més que mai, fins i tot més que amb la seva primera presidència, ell, Donald Trump, és l'estrella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada