El pas de la DANA pel País Valencià ha deixat, i està deixant, diferents onades que, com cercles concèntrics que es van eixamplant, com quan llancem una pedra a l'aigua, es toquen entre elles i fan que, totes sumades, n'amplifiquin els efectes, tant els positius com els negatius.
D'entrada la DANA ha deixat una onada de destrucció, deixant enrere imatges dantesques de carrers i habitatges negats, colgats de fang, col·lapsats de vehicles, contenidors, de tot el que la força de l'aigua s'enduia corrent avall.
I amb l'onada de destrucció, una onada de morts que fa feredat, que ha anat creixent i que temem que encara creixi més i més els pròxims dies. Una onada de morts amb relats colpidors, que ens fan pensar que potser moltes d'aquestes morts es podrien haver evitat, de fer-se millor les coses des d'un inici...
Perquè l'altra onada que va venir després va ser l'onada de perplexitat i indignació pel retard en l'avís, en l'activació de l'alerta d'emergència; d'activar-se abans segurament s'haurien pogut salvar vides...
Aquest retard en l'avís va ser el preludi de què hem vist després, l'onada de descoordinació i manca de resposta de la Generalitat Valenciana, amb un president i una consellera desbordats, superats per la situació i donant missatges contradictoris, mostrant molt poca empatia i comprensió per les famílies de les víctimes mortals, les persones damnificades i les persones voluntàries que, des d'un primer moment, es van mobilitzar.
I la descoordinació ha generat dues onades més: per una banda, ha fet més gran l'onada de solidaritat, una onada salvadora, que ha donat un cert respir i consol a moltes persones aïllades, tancades a casa sense aigua, sense menjar, sense més ajuda que aquesta; per una altra banda, l'onada de la batalla política, que tindrà (que de fet, ja té) en aquesta DANA un gran caldo de cultiu.
Perquè sí, la batalla política ja s'ha fet present en aquesta catàstrofe, i serà creixent l'onada de retrets entre partits, especialment entre el PP que governa la Generalitat valenciana, i el PSOE, que governa el govern central, retrets per espolsar-se la responsabilitat de sobre; amb la visita de Feijóo, president del PP i cap de l'oposició, ja en vam tenir una bona mostra. També amb la visita reial.
La DANA esdevindrà (ja ha esdevingut), inevitablement, arma política, com ho han estat altres fets tràgics, prou coneguts per a tothom; serà impossible evitar aquest fangar... L'onada de retrets potser és inevitable, i en tot cas estaria bé que pogués virar, més aviat que tard, en una onada de responsabilitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada