Hi ha cançons, també contes o pel·lícules, que no han envellit gaire bé, que el seu contingut, les seves lletres, més o menys literals, més o menys sibil·lines, han esdevingut anacròniques i grinyolen, avui, a les nostres orelles, pels canvis i actualització dels nostres valors.
Per poc que hi pensem una estona, ens vindran al cap cançons de tota mena, també d'infantils, i de tots els idiomes, també en català, en les que les seves lletres descriuen situacions d'abús i d'assetjament sexual: "El senyor Ramon", "La lluna, la pruna", "El gall i la gallina", "Tinc fam de tu" de Lax’n’Busto...
Algunes d'aquestes cançons les seguim cantant, fins i tot escoltant a les ràdios musicals o a les nostres llistes de reproducció, essent més o menys conscients que en algunes estrofes grinyolen. D'altres, potser caldria descatalogar-les o, com a mínim, no cantar-les en actes públics, com va fer l'alcalde de Vita (Àvila) amb una cançó que deia "Me encontré una niña sola en el bosque, la cogí la manita y la metí en mi camita. Le subí la faldita, le bajé la braguita", i que seguia, a la tornada, dient "La eché el primer caliqueño... La eché el segundo caliqueño... En el tercero ya no hay quien lo eche...ya no queda leche...ya no queda leche..."
Resulta evident que, per tradicional que al seu dia fos aquesta cançó, avui caldria descatalogar-la, de la mateixa manera que, se suposa, ja no es llencen burros des d'un campanar, ni s'empaiten ànecs, i possiblement algun dia no es faran, tampoc, ni "encierros" ni correbous enlloc.
I si aquí la patinada de l'alcalde va ser grossa, fins al punt que ni tan sols el seu partit (afortunadament), el PP, l'ha defensat, també ha estat notable la patinada del president de la Conferència Episcopal Espanyola i arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, que després de condemnar la cançó qualificant-la de reprovable, va afegir un "però" excusant a l'alcalde, demanant comprensió perquè ja sabem què passa a altes hores de la nit i amb la ingesta d'alcohol a les festes de molts pobles: "también creo que hay que poner las cosas en su contexto, es decir, que conociendo lo que es las fiestas de muchos pueblos, conociendo lo que pasa a altas horas de la madrugada después de haber bebido esto o lo otro, hay que situarlo en ese contexto."
Arribats a aquest punt, a mi personalment el que més m'ofèn són precisament aquestes excuses del president de la Conferència Episcopal Espanyola, ja que les seves paraules no les va dir, entenc, ni en el context de cap festa major, ni a altes hores de la matinada, ni després d'haver begut "esto o lo otro", sinó ben despert i serè, ben conscient; ell excusa l'alcalde, però ell d'excusa no en té cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada