Aquests són dies de tornada a la feina, una tornada, com gairebé sempre, escalonada i marcada i condicionada, sobretot, per l'inici del curs escolar. Quan comença el curs escolar, quan la mainada torna a l'escola, sembla que no només s'acabin les vacances d'estiu, sinó el mateix estiu!
No entenc aquesta endèmica mania, generalitzada de fa anys, de matar l'estiu prematurament, com si l'estiu deixés de ser-ho pel simple fet que tornem a treballar, que la mainada torni a l'escola, que les vacances d'estiu hagin finat.
No són poques les persones que aquests darrers dies s'han acomiadat de l'estiu, quan en realitat s'estaven acomiadant de les vacances d'estiu, que no és ben bé el mateix; s'acomiaden de l'estiu i, això no obstant, no donen la benvinguda ni abracen la tardor, per la qual cosa entenc que durant els dies que venen fins al 21 de setembre viuen en una mena de terra de ningú, en una estació indeterminada, indefinida i amorfa.
S'acaben les vacances, però no l'estiu, de la mateixa manera que quan comença l'estiu, al voltant del 21 de juny, no necessàriament comencen les vacances d'estiu de tothom.
Entenc que tot plegat és una generalització, i que quan alguna persona, aquests dies, diu que s'acaba l'estiu no fa referència, estrictament, a l'estiu astronòmic sinó al que representa l'estiu, més enllà de les vacances: bon temps i temps d'oci per gaudir sense massa preocupacions laborals.
Però per més que el president veneçolà, Nicolás Maduro, s'entesti a avançar la celebració de les festes de Nadal a l'octubre, nosaltres no cal que ens desempalleguem de l'estiu abans d'hora, que fins i tot havent començat a treballar, i amb el curs escolar em marxa, el podem seguir gaudint, fins que la tardor, ella sí, l'extingeixi astronòmicament, que meteorològica ja és una altra història...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada