Amors d'estiu

Vaig tenir un amor d'estiu, fa més de tres dècades, quan era adolescent: bé, dir-ne d'estiu és ser molt generós, ja que va començar a mitjans d'agost, els darrers dies d'un camp de treball que vam fer en un petit poble de la comarca de la Noguera, i es va acabar, si no ho havia fet abans, a la Fira del Teatre al carrer de Tàrrega. L'únic que en queda, més enllà dels records que es van engroguint, són les cartes que ella em va enviar i que encara guardo; ves a saber on són les que jo l'hi vaig escriure...

Anys abans, quan era un nen, també vaig tenir un amor d'estiu, un amor innocent en unes colònies d'estiu que va tenir el seu punt àlgid al ball de la darrera nit, en el que la màxima aspiració era poder ballar amb ella.

Els amors d'estiu no coneixen la rutina, viuen pensant que l'estiu, com la joventut, serà etern; els amors d'estiu no coneixen el llanguiment de la tardor, ni la implacable pesantor de l’hivern i, per tant, tampoc poden assaborir la joia de la primavera i gaudir, feliçment, de l'esclat d'un nou estiu. Els amors d'estiu són, per definició, de fulla caduca i volàtils com el vol de les papallones, i s'esvaeixen com s'esvaeixen les petjades a la sorra de la platja, amb el vaivé de les onades.

No tots els amors que he tingut han estat d'estiu, d'altres han començat a la tardor, una estació que a priori dona majors garanties, que l'estiu és tant viu com fugisser... Segur que hi ha estudis sobre la longevitat de les parelles en funció del mes, o de l'estació, en la que han començat la relació. És clar que els amors d'estiu, tenen molta literatura, molta ficció i molts llocs comuns...

El tercer amor d'estiu que vaig tenir, va ser el definitiu. De fet, és un amor d'estiu que encara dura i perdura, més de trenta estius després. I si en Capri deia allò de "l'amor se'n va, però ella es queda", la clau perquè un amor sobrevisqui a l'estiu, és que l'estiu se'n vagi, però que l'amor es quedi, i es vesteixi de tardor.