dimecres, 4 de setembre del 2024

On vas?


No, no patiu, que el tema d'avui no és sobre aquella campanya de la Generalitat de l'envàs on vas... Avui no és aquest, el tema, però bé podria ser-ho un altre dia, veient el lamentable (i fastigós) estat d'algunes illes de contenidors del meu barri, en les que sembla que hi hagi més escombraries (però, ara en diem residus) a fora dels contenidors que a dins...

No, avui el tema va sobre controls policials, però tampoc parlaré de l'operació gàbia i l'escapoliment del president Puigdemont, tema que aquests dies ha tornat a la primera línia informativa i que, inevitablement, seguirà fent vessar tinta i omplint minuts de tertúlia.

No, avui us vull parlar de dos controls policials que m'he trobat aquest estiu, en dos dies diferents, entre setmana, a primera hora del matí, en dos llocs diferents de Girona: un al carrer riu Güell just abans de la rotonda de la Devesa, l'altre a la rotonda que hi ha entre els barris de Pont Major i de Pedret. En tots dos controls em van fer aturar i en tots dos, quan vaig abaixar la finestra per fer més visible l'interior del cotxe, em van preguntar: "on vas?"

Entenc que la pregunta en qüestió és protocol·lària, no per cortesia sinó per interès policial, però, així i tot, és una pregunta que, reconec, em va sorprendre. Per què aquesta pregunta? Entenc que aquesta pregunta tenia molt de sentit durant el confinament, quan per sortir de casa necessitàvem una autorització i un destí molt clar, com per exemple anar a comprar... Però ara, perquè preguntar "on vas?" en un control policial?

I si la primera vegada la pregunta em va sorprendre, la segona em va inquietar (què n'han de fer, d'allà on vaig, la policia?), i vaig començar a pensar que més que la resposta concreta, més que saber allà on vaig, potser aquesta pregunta té per objectiu observar i analitzar la reacció de qui l'ha de respondre.

En el meu cas, en ambdós casos, la resposta va ser la mateixa: al gimnàs. I a banda de la resposta literal, la meva vestimenta hi donava més versemblança; és clar que també podria semblar que anava al gimnàs, quan potser podria anar a fer qualsevol altra cosa, fins i tot la comissió d'un delicte...

En els dos controls em van deixar seguir, sense fer-me cap més pregunta, i vaig poder arribar al gimnàs; de moment no he ensopegat amb cap més control. A vegades penso que si me'n trobo un altre i m'aturen, i em pregunten el mateix (on vas?), m'agradaria preguntar-los el perquè de la pregunta, però sospito que la resposta ja me la , em sembla que em dirien, amb un to ferm i autoritari, "aquí les preguntes les fem nosaltres!".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada