On vas?

No, no patiu, que el tema d'avui no és sobre aquella campanya de la Generalitat de l'envàs on vas... Avui no és aquest, el tema, però bé podria ser-ho un altre dia, veient el lamentable (i fastigós) estat d'algunes illes de contenidors del meu barri, en les que sembla que hi hagi més escombraries (però, ara en diem residus) a fora dels contenidors que a dins...

No, avui el tema va sobre controls policials, però tampoc parlaré de l'operació gàbia i l'escapoliment del president Puigdemont, tema que aquests dies ha tornat a la primera línia informativa i que, inevitablement, seguirà fent vessar tinta i omplint minuts de tertúlia.

No, avui us vull parlar de dos controls policials que m'he trobat aquest estiu, en dos dies diferents, entre setmana, a primera hora del matí, en dos llocs diferents de Girona: un al carrer riu Güell just abans de la rotonda de la Devesa, l'altre a la rotonda que hi ha entre els barris de Pont Major i de Pedret. En tots dos controls em van fer aturar i en tots dos, quan vaig abaixar la finestra per fer més visible l'interior del cotxe, em van preguntar: "on vas?"

Entenc que la pregunta en qüestió és protocol·lària, no per cortesia sinó per interès policial, però, així i tot, és una pregunta que, reconec, em va sorprendre. Per què aquesta pregunta? Entenc que aquesta pregunta tenia molt de sentit durant el confinament, quan per sortir de casa necessitàvem una autorització i un destí molt clar, com per exemple anar a comprar... Però ara, perquè preguntar "on vas?" en un control policial?

I si la primera vegada la pregunta em va sorprendre, la segona em va inquietar (què n'han de fer, d'allà on vaig, la policia?), i vaig començar a pensar que més que la resposta concreta, més que saber allà on vaig, potser aquesta pregunta té per objectiu observar i analitzar la reacció de qui l'ha de respondre.

En el meu cas, en ambdós casos, la resposta va ser la mateixa: al gimnàs. I a banda de la resposta literal, la meva vestimenta hi donava més versemblança; és clar que també podria semblar que anava al gimnàs, quan potser podria anar a fer qualsevol altra cosa, fins i tot la comissió d'un delicte...

En els dos controls em van deixar seguir, sense fer-me cap més pregunta, i vaig poder arribar al gimnàs; de moment no he ensopegat amb cap més control. A vegades penso que si me'n trobo un altre i m'aturen, i em pregunten el mateix (on vas?), m'agradaria preguntar-los el perquè de la pregunta, però sospito que la resposta ja me la sé, em sembla que em dirien, amb un to ferm i autoritari, "aquí les preguntes les fem nosaltres!".