"Tot té el seu moment", diu la coneguda pregària de l'Eclesiastès:
"Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.
Hi ha un temps d’infantar i un temps de morir,
un temps de plantar i un temps de collir.
Un temps de matar i un temps de guarir,
un temps d’enrunar i un temps de construir.
Un temps de plorar i un temps de riure,
un temps de plànyer-se i un temps de dansar.
Un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-ne,
un temps d’abraçar i un temps d’estar-se’n.
Un temps de cercar i un temps de perdre,
un temps de guardar i un temps de llençar.
Un temps d’esquinçar i un temps de cosir,
un temps de callar i un temps de parlar.
Hi ha un temps d’estimar i un temps d’odiar,
hi ha un temps de guerra i un temps de pau."
Hi ha un temps per les vacances, un temps per a Nadal, un altre per als solsticis, un per a la Setmana Santa... Hi ha un temps per a cada cosa, però si ets Nicolás Maduro, pots alterar el temps i decretar l'avançament de les festes de Nadal a l'octubre (una nova maniobra de distracció), i quedar-te tan ample!
Això d'avançar i prolongar les festes de Nadal, a banda d'una abominació, podria calmar les ànsies dels protagonistes de la cançó "I Don’t Wanna Wait Til Christmas", del grup britànic Summer Camp, quan canten:
"No vull esperar fins Nadal per veure't
No vull esperar fins Nadal per estar amb tu
No vull esperar més temps
Saps que el meu petit cor batega més fort
No vull esperar fins a Nadal per estimar-te."
La cançó, ja ho veieu, tracta sobre l'emoció d'esperar l'arribada de les festes de Nadal per veure's, per estar junts, per estimar-se... Emoció que, amb l'avançament de les festes de Nadal, quedaria reduïda, qui sap si també diluïda, i restaria sense sentit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada