La llum del Girona FC s'ha esmorteït, aquests darrers tres partits; la represa de les competicions, després de l'aturada de les seleccions, ha estat especialment dura, fins i tot cruel, per a l'equip, que ha perdut part de la seva espurna.
La darrera setmana el Girona FC ha perdut contra el líder i el cuer de la lliga espanyola, i contra un dels equips més potents (i amb major múscul econòmic) de la Champions League. Ha estat una setmana negra amb tres derrotes consecutives, tot i que la del debut a Europa contra el PSG va deixar, tot i perdre als minuts finals del partit, un bon sabor de boca.
L'exigència de l'equip aquesta temporada és major, jugar la competició europea suposa un major desgast (físic i mental) i obliga a fer més rotacions, per la qual cosa el repte no és només trobar un onze titular solvent, també unes rotacions que facin que no baixi el nivell.
La plantilla, altra vegada renovada, sembla prou llarga i de qualitat, però la clau, més que tenir bons jugadors (que també) és bastir un equip competitiu. Míchel i Càrcel ja ho han fet, això de bastir un equip competitiu amb una plantilla renovada, i un dels ingredients que ambdós han sabut aplicar ha estat, tenacitat i talent a banda, la paciència.
Avui, el Girona FC juga contra el Rayo Vallecano, l'equip de l'ànima de Míchel, i té una gran ocasió per trencar aquesta mala ratxa, fent-se fort a Montilivi. Una victòria contra el Rayo pot fer retornar la llum al Girona FC; una eventual derrota, hauria de fer activar, immediatament, la paciència...
I és que serà més intensa o més tènue, però la llum d'aquest equip ens il·luminarà, passi el que passi, al llarg d'aquesta temporada històrica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada