No seré centenari

Hi ha qui, entenc que amb més ironia que sarcasme (o potser simplement amb un desig sincer), quan vaig fer 50 anys em va dir: ja vas per la meitat del camí! Res més lluny de la realitat, la meitat del camí la vaig travessar, aproximadament, fa 10 anys.

Estadísticament, les xifres no enganyen; segons dades de l'Idescat, l'esperança de vida dels homes en néixer és de 80,74 anys (86,32 anys en les dones), mentre que l'esperança de vida dels homes que tenen 50 anys és de 32,04 anys (37,18 anys en les dones), per la qual cosa haver arribat viu a 50 anys m'ha permès guanyar, estadísticament, dos anys més de vida. Estadísticament, doncs, avui la meva esperança de vida se situa als poc més de 82 anys.

82 anys és, precisament, l'edat que tenia el meu avi matern quan va morir; bé, quan va morir li faltaven 3 dies per a fer els 82 anys. Dels meus ascendents homes per part de la família de la meva mare (avi, besavis, etc.), el meu avi matern és el que va viure més anys, la resta, per diferents circumstàncies, van viure menys anys.

Per part de la família del meu pare, les poques dades que tenim encara ens allunyen més de l'optimisme: el meu pare va morir a l'edat de 34 anys, el meu avi patern a 52 anys i el germà gran del meu pare a 60 anys.

Així doncs, ni l'estadística ni la genètica juguen a favor meu, tot i que és cert que tant una com l'altre les podria burlar i, qui sap si com aquell avi que es va escapar per la finestra, arribar als 100 anys. Però divendres, arran d'un reportatge publicat a El Periódico sobre la longevitat, es va esfumar qualsevol esperança. L'article es feia ressò de l'estudi "Anàlisi de la Longevitat" del Col·legi d’Actuaris de Catalunya i entre altres temes es parlava de les persones centenàries.

Segons dades de l'Idescat tancades al primer semestre d'enguany, a Catalunya hi havia 2.732 persones centenàries, 2.317 dones (84,81%) i 415 homes (5,19%); per tant, la probabilitat que un home arribi als cent anys és més aviat remota. 

Però l'estudi encara revelava una dada, per a mi, encara més demolidora: el mes de naixement també marca (si més no estadísticament) l'esperança de vida, ja que la majoria de persones centenàries a Espanya han nascut al primer quadrimestre de l'any, essent el mes de gener el que més persones centenàries nascudes aquest mes registra, i el mes de juliol el que menys de tots els mesos de l'any; l'estudi concretava que hi ha un 40 % més de persones centenàries nascudes el mes de gener que el mes de juliol.

Arribats a aquest punt, lluny de resignar-me, hauré de prioritzar la dita que diu que el que importa no són els anys de vida, sinó la vida dels anys...