Girona, la Toledo catalana

Aquests dies que es vesteix i tenyeix de flors, Girona s'omple de visitants i de turistes que se la passegen, i per moments la col·lapsen. Aquests darrers anys la ciutat de Girona no ha necessitat, com a destí turístic, més promoció que mostrar-se a si mateixa, el seu patrimoni, la seva gastronomia i les seves comarques. Queden enrere les referències florentines, el complex d'inferioritat (com a pols d'atracció turística) vers la ciutat de Figueres o esdevenir el pla b dels turistes de la Costa Brava quan plou...

Fins i tot queda enrere, perduda i pretèrita en el temps, la referència de Girona com la Toledo catalana. L'any 1933, amb la finalitat de promoure la 2a Fira Comercial, es va editar una revista promocional de l'esdeveniment que duia per títol "Gerona, la Toledo catalana. Y su II feria comercial. Guia y visión espiritual de la inmortal Ciudad", en la que es destacava el patrimoni arquitectònic de la ciutat, especialment la Catedral, i el parc de la Devesa.

La setmana passada, caminant pel carrer dels Ciutadans de Girona, en ple Barri Vell, vaig topar amb un nombrós grup de turistes que ocupava pràcticament tota l'amplada del carrer, i que es va haver d'arraconar per deixar pas a un pilot de ciclistes que alhora intentava avançar un transportista; per moments i en qüestió de segons el carrer es va col·lapsar i va ser aleshores que jo, que era a la cua del grup de turistes, vaig sentir turista que, resignat, va exclamar: "¡Esto es peor que Toledo!"

Ignoro com ho porten, això del turisme, a la monumental capital manxega; aquí a Girona, més enllà d'aquesta anècdota i de les inevitables (?) aglomeracions del Temps de Flors, el turisme genera una dinàmica i tensions internes que la ciutat, la política i la cívica, potser haurien de debatre i d'afrontar, identificant oportunitats (que hi són i moltes) i riscos (que hi són i molts) per evitar que la ciutat mori d'èxit, i amb ella morim d'èxit (o d'inanició) els que (encara) hi vivim.