Alèxia i Aitana

Acabada la final de la Champions League femenina, guanyada amb ofici pel Barça contra el totpoderós Olympique de Lyon, escoltant una tertúlia esportiva radiofònica vaig sentir com un reconegut i reputat periodista comparava les dues grans estrelles del Barça femení, Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí, amb dues de les llegendes històriques del Barça, Xavi Hernández i Andrés Iniesta.

El periodista feia la similitud posant l'accent que ambdós duets eren fruit de la Masia i que ambdós eren el referent del seu equip. La potència comunicativa, dins i fora del camp, dins i fora del futbol, d'Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí és indiscutible; la primera és la capitana de l'equip i, tot i que aquesta temporada ha perdut protagonisme a causa de les lesions, el gol que va marcar a la final, a les acaballes del partit just després d'entrar al terreny de joc, li va fer justícia. Alèxia ha estat, i és encara, un referent; la segona és la líder natural, avui, de l'equip dins i fora del camp, un lideratge forjat a parts iguals per talent futbolístic i intel·ligència. Amb el gol que va obrir el marcador i la designació de jugadora més valuosa de la final, sembla que té més a l'abast la seva segona Pilota d'Or...

Just després de l'afirmació del periodista (va venir a dir que Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí són al primer equip de futbol femení el que Xavi Hernández i Andrés Iniesta van ser al masculí), una periodista el va rebatre amb contundència, educació i respecte: "ja no cal que les comparem amb futbolistes masculins, Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí són Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí i, a més, a diferència de Xavi Hernández i Andrés Iniesta, ambdues han guanyat la Pilota d'Or."

La rèplica va sonar a clatellada, malgrat fer-se de forma educada i respectuosa, i tot i que el periodista va intentar justificar la comparança, va acceptar la rèplica esportivament. Aquesta anècdota, però, em va fer pensar en els diferents marcs mentals des dels quals, en general i a risc de ser injust, concebem l'equip femení els homes que sobretot hem estat fans del masculí, i les dones que s'hi han apassionat al marge de l'equip masculí.

Perquè per a moltes dones fans del Barça femení, i no era el cas de la periodista, els ídols (presents i històrics) del Barça masculí els importen ben poc i algunes, possiblement, ni els coneixen ni tenen gaire interès a conèixer-los i, en canvi, tenen molt clar quines jugadores són les ídoles i referents del Barça femení, i no han de buscar enlloc més que dins aquest equip per a reconèixer-les.

I podem citar Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí, però hauríem d'afegir-hi Mapi León, Patri Guijarro, Mariona Caldenteny, Graham Hansen, Marta Torrejón, Irene Paredes...

Elles, per sí soles, són les referents!