Les PAP com a (mal) símptoma

Un any més, les proves d’aptitud personal, les anomenades PAP, per a l'admissió d'alumnes als graus universitaris d'Educació Infantil i d'Educació Primària, han mostrat les costures (o més aviat, els descosits) del nostre sistema educatiu.

Els resultats no són gaire esperançadors, ja que gairebé la meitat dels aspirants a mestre han suspès aquestes proves d'aptitud o, en altres paraules i precisant més els números, només el 57 % de l'alumnat que s'hi ha presentat les ha aprovat.

Les PAP són bàsicament dues proves de competència, una de competència comunicativa i raonament crític, en la que s'avalua la comprensió lectora i la capacitat d'escriure, i una altra de competència logicomatemàtica, en la que s'avaluen les nocions de matemàtiques.

Les proves determinen, teòricament, si l'alumne és apte o no apte per a esdevenir docent d'educació infantil o primària, i no sorprèn (tot i que preocupa) l'elevada xifra de no aptes, veient les baixes qualificacions, precisament en aquestes dues qüestions (comprensió lectora i matemàtiques) de les proves PISA.

I he dit "teòricament", perquè en principi les PAP havien de ser condició "sine qua non" per accedir als graus d'Educació Infantil i d'Educació Primària, selectivitat a banda, però a partir d'aquest curs la Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya i la Universitat Abat Oliba CEU (les universitats privades) no l'exigiran com a requisit d'accés als seus graus, de manera que es preveu que molts alumnes teòricament no aptes, podran cursar els estudis i, en un futur pròxim, exercir de mestres.

No sé si això perpetuarà el problema, a menys que durant els estudis universitaris aquest alumnat millori la seva competència en comprensió lectura i en matemàtiques.

És clar que no tots els problemes de l'educació a casa nostra són responsabilitat del personal docent, de les seves possibles mancances formatives i vocacionals, l'administració també n'és majoritàriament responsable, tal com s'entreveu, clarament, de les paraules del mestre i pedagog Pere Costa i Vilanova a l'entrevista que ahir li van fer al diari El Punt Avui: 

"Ara mateix l’estructura del sistema no els deixa fer [als serveis educatius que donen suport al personal docent] un paper al servei de la garantia dels drets del ciutadà. Els hem convertit en elements al servei de la mateixa administració, no pas al servei dels usuaris, dels mestres, dels nens i nenes i de les famílies que els necessiten."

I a més, plou sobre mullat, tal com apunta en Pere Costa, quan parlant de la formació que reben els i les mestres diu que:

"no es treballa ni s’ensenya l’hàbit de la lectura professional, imprescindible, perquè estimula la reflexió, amb la qual es troben moltes més solucions o millores als problemes de la professió."

Entre una cosa i l'altra, el nivell educatiu del nostre país pateix i se'n ressent, i no progressa adequadament.