"En política es pot fer tot, menys el ridícul". Aquesta frase, que s'atribueix al president Tarradellas, ja fa temps que la política la contradiu estoicament.
La frase, però, no em va venir al cap per res relacionat amb la política (tot i que de motius, segurament, no en manquen), em va venir al cap quan setmanes enrere vaig escoltar, per la ràdio, que el president del Barça, que ja tenia coll avall la decisió de destituir Xavi Hernández, va ratificar-lo com a entrenador per a la temporada vinent, salvant així la dimissió en diferit que el mateix entrenador havia anunciat a principis d'any.
Recordo que aleshores vaig estar temptat d'escriure una piulada dient que "en política es pot fer tot, menys el ridícul; en el Barça no cal, per sobre de tot estem fent el ridícul..."
No sé què carai devia tenir el sushi d'aquell sopar, si estava adulterat amb alguna substància al·lucinògena, per fer un gir de guió i provocar una escenificació de la ratificació de Xavi com a entrenador, llàgrimes del president Laporta incloses. I tot plegat per, dies després, tornar a fer un gir de guió i tornar a situar a Xavi novament fora de la banqueta del Barça, aleshores de forma maldestra per part de Laporta, fins a la confirmació final de la seva destitució.
Perquè sí, si primer vam viure una dimissió en diferit, ara el que hem vist és una destitució en tota regla, després que Laporta confirmés Xavi entre sushis i llàgrimes. Afortunadament, ara Xavi ha estat senyor (i culer) i ha marxat, com diria aquell, sense acritud.
Amb tot aquest sainet el Barça ha fet una mica el ridícul, mostrant una manca de planificació i, fins i tot, de convicció. Potser sí que aquesta versió 2.0 del president Laporta és massa presidencialista, potser sí que s'ha anat desvestint, prescindint d'una estructura tècnica més sòlida, i veiem el president com el rei del conte: despullat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada