Sembla evident que el Girona FC està patint, aquests darrers anys, una crisi de creixement. El salt qualitatiu, futbolísticament, d'aquestes darreres dues temporades l'obliguen a fer el necessari salt quantitatiu pel que fa al pressupost, i el salt qualitatiu i quantitatiu pel que fa a les instal·lacions esportives; tot plegat per a mantenir-se a l'elit del futbol espanyol i, si pot, del futbol europeu.
Els seus èxits esportius tenen unes derivades, unes conseqüències, que no sempre són agradables i desitjables per a tothom; un exemple és la ciutat esportiva que s'està fent a Vilablareix, que ha generat la queixa de veïns i veïnes del municipi, també de l'Associació de Naturalistes de Girona, que va denunciar i demanar que s'aturés el projecte per unes possibles irregularitats.
Un altre exemple, aquest ben recent, és el patrocinador de la samarreta de la temporada vinent, l'aerolínia dels Emirats Àrabs Units Etihad Airways, perquè és indiscutible que amb el salt qualitatiu que representa jugar a Europa, el Girona FC necessita reforçar-se financerament i, per tant, fer una inversió important de diners per poder fitxar jugadors que tinguin experiència en competicions europees, i això exigeix disposar de suficients diners per a poder pagar més fitxes i més elevades.
I és evident que el nou patrocinador, Etihad Airways, té unes connotacions, més enllà del salt econòmic que suposa, ètiques i morals molt diferents de les que podia tenir Gosbi, pels valors de marca inherents que hi ha i que representa cada patrocinador. És com si, d'alguna manera, el Girona FC anés perdent la innocència, que no necessàriament l'essència...
Aquestes qüestions potser són inevitables, potser són el peatge per poder dimensionar el club pressupostàriament, i pel que fa a instal·lacions, a la nova realitat en què viu ara que, com a mínim la temporada vinent, jugarà literalment en una altra lliga, la Champions League.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada