"
No és la nostra brossa, però sí és el nostre Planeta". Aquest és el "
leitmotiv" de la
Brigada del Salabret, un grup de persones
voluntàries que es dediquen a la
neteja d'espais del nostre entorn, de les comarques gironines. A finals de
gener de 2022 van
netejar una
àmplia franja d'entre les
dues ribes del
riu Ter al seu pas pel
Pont de l'Aigua. Aquell dia, un diumenge
assolellat d'hivern, jo m'hi vaig
sumar. Aquesta va ser la meva
experiència.
Una
companya d'una
associació de veïns d'un
barri de
Girona em va fer arribar la
convocatòria de la
Brigada del Salabret: la propera trobada es feia entre el
Pont Major i
Sarrià de Ter i va pensar que potser m'interessaria participar-hi. La
Brigada del Salabret fa les seves
convocatòries a través de les
xarxes socials i amb dies d'antelació sempre
anuncien on faran la seva propera
actuació; sempre es troben en
diumenge i per al
23 de gener el punt de trobada era l'aparcament que hi ha rere la gasolinera de tocar el
Pont de l'Aigua, al
Pont Major. M'hi vaig
presentar vestit amb roba
còmode i
vella, d'aquella que no passa res si s'
embruta o s'
esquinça.
Quan vaig arribar m'hi vaig
trobar en
Joan Olivet, un
escalenc jubilat que minuts més tard vaig saber que era el
fundador de la iniciativa. En Joan em va donar una
saca i un parell de
guants i vam començar a
arreplegar brossa del voltant de la
gasolinera, repassant el camí, la nova
via verda, que mesos enrere es va
inaugurar sense massa ressò i que de moment
mor allà mateix, mentre s'
enllesteix la
connexió amb
Campdorà i
Celrà.
En poca estona vam
arreplegar un munt de
guants de
plàstic, d'aquells que podem fer servir quan posem gasolina, com quan ens servim fruita i verdura d'un supermercat, alguna
llauna de
cervesa i
refresc,
paquets de
tabac... Excepte els guants de plàstic, més localitzats en aquella zona, les llaunes, els paquets de tabac i altres deixalles com
ampolles de
plàstic i sobretot “
tovalloletes” van ser una
constant! Fins i tot vam arreplegar una
persiana,
llençada a la
vora del riu.
Una estona més tard va arribar la
Maria Badia, una de les
voluntàries que, a banda de recollir la brossa, s'encarrega de la
difusió i les
convocatòries de les
trobades a les
xarxes socials. La
Maria aquell dia tenia un
objectiu molt clar:
netejar el sota i els entorns de tots i cadascun dels ulls del pont; això volia dir
calçar-se unes botes d'aigua, d'aquelles que t'arriben ben bé fins a la cintura, i
travessar el
riu per arribar a la zona que hi ha al
bell mig.
He
passat moltes vegades per
sota el
Pont de l'
Aigua, pel costat de la
riba del
Pont Major hi ha un
camí, ara
via verda, però
mai m'hi havia posat de peus al llit (més que a la galleda!), just a
sota el pont! Reconec que al principi
no les tenia totes, però la
determinació de la
Maria em va
convèncer i carregats amb
saques buides ben aviat ens vam trobar, tots tres, al
bell mig de l'aigua!Arribant sencers a la franja de
terra del
mig del
Pont de l'
Aigua ben aviat va quedar clar què hi
trobaríem: més
llaunes de cervesa i refrescs, més
ampolles de
plàstic i més
paquets de
tabac, tot
llençat, fàcil
deducció, des de
dalt del
Pont de l'
Aigua.
Més enllà de l'
experiència de
travessar el
riu Ter de
riba a
riba per
sota el
Pont de l'
Aigua l'inventari d'aquell diumenge van ser
36 kg de brossa recollits amb una
persiana i una pila de
llaunes,
ampolles de
plàstic i de
vidre,
tovalloletes,
bricks de tota mena,
gots i fins i tot
pilotes; tot recollit per
tres persones més una
voluntària espontània que ens va ajudar a pujar les saques plenes de roba des de dalt del pont.
Trenta-sis quilos de brossa recollida pels voltants del Pont de l'Aigua que va arribar allà per l'
actitud incívica de qui
passa per
sobre el
pont, tant a
peu com en
vehicle, i que impunement
llancen la
llauna, la
burilla, el
plàstic o la
tovalloleta pont avall, no sé si confiant qu
e el riu s'endurà la merda, la seva merda, corrent avall.
"
No és la nostra brossa, però sí és el nostre Planeta" diuen els de la
Brigada del Salabret, però
aquell dia jo vaig tenir la impressió que
recollia la
nostra merda, la que els
veïns i
veïnes del
Pont Major i de
Sarrià de Ter (segur que també gent d'altres indrets que transiten pel pont, no ho nego)
llancem per més que a banda i banda del pont hi ha
papereres, per la
mandra d'haver d'esperar a arribar a casa i llençar la nostra brossa a les nostres escombraries.
La
Brigada del Salabret fa una
feina que no li
correspondria fer, una feina que hauria de ser
responsabilitat de les
administracions; també fa una
feina que
no caldria fer si
tothom s'
apliqués la
màxima que diu que “
no és més net qui més neteja, sinó qui menys embrut.”
Us
convido a fer un
cop d'
ull a les seves
xarxes socials només per a
comprovar com d'
incívics som encara a dia d'avui,
incívics Km0; també per si us
animeu a
participar, algun dia, en alguna de les seves
trobades, enfundats amb
guants i amb ganes de
contribuir a fer del
nostre planeta, del nostre
entorn, un
millor espai en el que
viure. No és tan
difícil, ni
costa tant...Article publicat al
número 112 de la revista
Parlem de Sarrià.
