5 frases de "El cas Alaska Sanders", de Joël Dicker

"Si avui és dimarts, això és Bèlgica" és una pel·lícula, una comèdia americana de finals dels anys seixanta del segle passat, que explica les vicissituds d'un guia turístic en un viatge d'un grup de nord-americans per diferents països d'Europa. Una mena de "Oh, Europa!", aquella sèrie de Dagoll Dagom de principis dels anys noranta del segle passat i que va emetre TV3.

Parafrasejant el títol, també el sentit de l'expressió "dijous, paella!", podria dir que si sóc a Sant Antoni de Calonge llegeixo Joël Dicker!

Reconec que és una exageració, que fa més de vint anys que estiuejo (i llegeixo) a Sant Antoni de Calonge i de Joël Dicker ni tan sols m'he llegit tots els seus llibres, tan sols "El llibre dels Baltimore", "L'enigma de l'habitació 622", "La desaparició de Stephanie Mailer" i aquests dies "El cas Alaska Sanders".

Aquest darrer tanca (?) la trilogia que va encetar amb el reeixit "La veritat sobre el cas Harry Quebert", un dels llibres que no he llegit, i que va seguir, tot i que no sembla que formi part de la trilogia, amb "El llibre dels Baltimore", el primer que vaig llegir.

Precisament aquests dies de lectura, a peu de platja sota el para-sol, he llegit "El cas Alaska Sanders" i al vespre he mirat la sèrie "La veritat sobre el cas Harry Quebert", basada en el llibre homònim. No sé si aquesta simultaneïtat ha estat una bona idea, a vegades barrejava ambdues trames i m'havia de situar prèviament amb la noia assassinada i les seves circumstàncies... He estat uns dies submergit en l'univers Dickers, en els seus misteriosos assassinats, obstinades investigacions, en els salts en el temps, en les dèries dels escriptors i en els seus girs de guió en companyia de l'escriptor Marcus Goldman, el sergent Perry Gahalowood i el pertorbat escriptor, i fantasma, Harry Quebert...

Del llibre que he llegit aquests dies, "El cas Alaska Sanders", us en destaco aquestes cinc frases:

• "Un amic, Marcus, és algú que no és ni el teu psiquiatre ni la teva mare."
• "Els diners enganyen, Marcus: amb els diners pots comprar qualsevol sensació, però mai un sentiment vertader."
• "El gran punt feble de la mort és que només es pot endur la matèria."
• "Com es repara la vida? (...) vaig arribar a la conclusió que, en realitat, no es pot reparar la vida; que l'únic que es pot fer és reconstruir-la, i per això cal trobar-li un sentit."
• "Cadascú de nosaltres ha pres a l'altre el que valorava més: tu m'has pres l'amor propi, jo et prenc els diners."

Si l'estiu vinent torno a estiuejar uns dies a Sant Antoni de Calonge segur que, més que prendre el sol, llegiré a peu de platja sota el para-sol, sigui Dickers o no.