Per Sant Jordi és quan es venen més llibres i, dedueixo, a l'estiu és quan més se'n llegeixen. Qüestió de temps, de temps disponible, tot i que de temps sempre en tenim i altra cosa és que el vulguem dedicar a la lectura; els lectors empedreïts en troben tot l'any, de temps per llegir...
Però avui no sóc vingut a donar lliçons a ningú, que jo més aviat sóc un lector mandrós, sinó a constatar que, també en el meu cas, a l'estiu es llegeix més que en qualsevol altra època de l'any. I llavors, quan llegim, és quan podem dir allò que llegir és una forma més d'evadir-se, de viure altres vides, conèixer altres paisatges, fins i tot trepitjar-los en la ficció, de fugir, fins i tot defugir, de la nostra pròpia vida.
I és aleshores quan topem amb Joan Fuster i un dels seus aforismes:
"Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.""Llegir és seguir vivint", quanta raó! Les lectures, a la seva manera, també formen part de la nostra vida, dels nostres records, de les nostres converses, de les nostres experiències.
"Llegir no és fugir", tot i que hi ha qui fuig de la lectura i no passa res, també és una forma de viure, i cadascú, això de viure, ho fa a la seva manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada