dimarts, 24 d’agost del 2021

Dues alegries i un disgust


La primera alegria que deuria tenir la meva àvia Juanita, més enllà del meu naixement, deuria ser quan els meus pares li van dir que seria la meva padrina, i que per tant no només tindria un lloc d'honor el dia del meu bateig, també en la meva vida.

No vaig ser el seu primer fillol, de padrina ja en tenia experiència, sí el seu primer nét fillol, després que el meu avi Miquel, el seu home, ho fos del meu germà. Em sento honorat, i orgullós, d'haver-la tingut de padrina, també d'haver tingut com a padrí el meu tio Josep...

El primer disgust vindria anys més tard, quan la meva mare li va dir que jo, tampoc el meu germà, no faria la comunió. Deuria ser un d'aquells disgustos que trasbalsen, ja que aleshores, a mitjans dels anys vuitanta, es donava per descomptat que la mainada fèiem la comunió; un disgust també, més enllà del dia i de la festa, pel que suposava en la vessant més transcendent, ja que la meva àvia era molt catòlica, molt creient...

Jo no recordo cap retret, cap mal gest; la meva mare, fent d'escut, va amortir-nos el cop de la decepció que, ben segur, per la meva àvia Juanita i pel meu avi Miquel, va representar la nostra decisió.

La segona alegria, sempre he pensat des d'aleshores, deuria ser quan em vaig casar, i sobretot per fer-ho per l'Església. Agnòstic convençut no vaig fer-ho per ella, sinó naturalment per la Sira, però em sembla que d'alguna manera aquell dia vaig reparar part del dolor que li vaig causar, sense voler, no fent la comunió. La Sira per ella, també per mi, va ser tota una benedicció!

A vegades les nostres decisions no agraden a tothom, i poden disgustar i fer mal a persones que, com la meva àvia Juanita, estimem incondicionalment. I malgrat això, malgrat el risc que, d'una o altra manera puguin doldre a persones que estimem, les prenem; d'altra manera, de no prendre-les, ens trairíem a nosaltres mateixos.

Hi pensava dies enrere, la vigília de la Mare de Déu d'agost, just quan va fer 10 anys que la meva àvia Juanita es va morir. Ella, al llarg de la seva vida, també va prendre les seves decisions, algunes certament difícils de prendre, transcendentals per a la seva vida, i segur que tampoc del gust de tothom.

Som les decisions que prenem, per bé i per mal, i naturalment a risc d'equivocar-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada