A
Quico Pi de la Serra li devem
molt, i és possible que mai li sabem
agrair prou la seva
contribució a la
música i a la
cultura catalanes.
Li podem agrair, blues a banda, el seu
estil directe i descarnat, dient les coses pel seu nom, si cal amb
exabruptes!
I a més de descriure'ns
l'home del carrer, fins a posar-nos-el davant com un mirall, sempre li podrem agrair la
poderosa imatge d'un
cel atapeït de voladors fills de puta que
no ens deixen veure el sol! "
Si els fills de puta volessin", canta
Pi de la Serra, "
no veuríem mai el sol"
...
L'expressió és certament
ofensiva, possiblement de les més ofensives que et poden
escopir a la cara, doncs només els
morts poden
superar l'ultratge a la
venerada mare que, com bé sabem,
no en tenim més que una!
L'insult ha
ressonat de nou, i amb força, després de la
sentència del
Tribunal Suprem pel judici del
procés, emergint en algunes ocasions més de
l'estómac que del cap, escopit en plena
erupció volcànica.
El
relat del meu pare,
Just M. Casero, en el que
explica el
dia que una
pilota de goma va
rebentar-li l'ull a la
manifestació per la
llibertat, l'
amnistia i l'
Estatut d'Autonomia del
8 de febrer de 1976 també
començava amb aquest
insult: "
Fills de puta, cridaven els que corrien al meu costat. No sé si els coneixia...".
Aquests darrers anys la
lluita feminista ens ha fet
canviar, entre d'altres coses,
l'ús del llenguatge, passant del
tradicional androcèntric al
no sexista, però encara
no hem eradicat aquest
insult, clarament
sexista, tot i la
insistència del moviment feminista.
Estaria bé
deixar d'insultar a les mares quan volem
ofendre a la seva
descendència, i sobretot deixar de fer-ho d'aquesta manera tant
denigrant.
D'alternatives, si us hi pareu a pensar,
en trobareu d'infinites...
