Sis-cents

A casa el Seat 600 també va ser el primer cotxe de la família! En el següent van doblar l'aposta, primer un Simca 1200 gris metal·litzat, després un Simca 1200 granat!

El 600 de casa no el recordo, sí el d'una veïna, la Dolors, que en tenia un i amb el que, al meu germà i a mi, i als seus fills, ens duia cada matí a l'escola. Quanta paciència havia de tenir l'estimada i enyorada Dolors per aguantar cinc criatures dins aquell resistent 600!

El 600 de la Dolors forma part de la meva infantesa, de quan amb els seus fills i altres veïns jugàvem al carrer. Temps era temps...

Els 600 van marcar una època i tots guarden grans històries, bons records, històries de viatges, molts d'ells iniciàtics gràcies al primer cotxe, amb un destí incert...

Vaig pensar en els 600 quan la Sira, dies enrere, em va dir que ja feia 600 dies que té aquest maleït Covid Persistent. I com va dir en una piulada, "600 dies s'escriu ràpid però han costat de passar."  600 dies, diu la Sira, d'intolerància a l'esforç, tant físic com cognitiu, de mal de cap, fatiga, dolors musculars, problemes cognitius, tos...

També 600 dies de comprensió i suport de les persones que l'estimem, de camí compartit amb altres covid persistents (més aviat resistents), 600 dies d'anades i vingudes a metges i especialistes... Aquest sí que és un camí, i destí, incert!

Ja són més de 600 dies i espero que en el seu cas la Sira no dobli l'aposta!