Em rendeixo

No sé si rendir-se seria la paraula, però em sembla que, novament, em rendeixo. No és la primera vegada que ho faig, tampoc serà l'última.

A vegades sembla que ho hàgim d'atrapar tot: pel·lícules i sèries que no ens podem perdre, llibres imprescindibles que t'has de llegir per a ser persona, destins turístics, o no turístics, que has de trepitjar abans de morir... Quin esgotament, quanta pressió!

Tinc altes probabilitats de morir sense haver trepitjat mai Nova York, ni haver-me trobat a mi mateix a la Índia; no sé si els llibres que llegeixo són dels imprescindibles, o dels prescindibles, en cas que d'aquests darrers n'hi hagi; no he vist Joc de Trons, ni la majoria de les sèries que semblen explicar el nostre món corrupte i deshumanitzat...

Amb més de mitja vida feta m'és igual si no ho atrapo tot, i és que a mi Twitch i Discord ja em superen, i no tinc clar que vulgui esforçar-me gaire a entendre què és el metavers i menys a entrar-hi.

A vegades maldem més pel que no tenim o fem, menyspreant el que fem, i tenim, el que sí tenim a l'abast. I em sembla que jo ja he arribat al punt en què prefereixo gaudir del que tinc i comprenc que del que, per més que m'hi esforci, no entendré ni atraparé mai.

Així que sí, em rendeixo, tranquil·lament em rendeixo, em rendeixo per guanyar...