Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dimarts, 14 de setembre del 2021
Pels pèls, vaig salvar el meu pitjor inici de curs
El de 1988 va ser un estiu de canvis, de transició; a principis d'estiu vaig acabar 8è d'EGB i a finals vaig començar 1r de BUP. També aquell estiu, amb catorze anys, vaig fer els darrers campaments de Rangers i noies Guies al Cau, i vaig descobrir Sopa de Cabra i la seva maqueta!
Passar de l'escola a l'institut representava, també aleshores, fer un salt i créixer, volguessis o no. Dies abans de l'inici de curs vaig anar-me a tallar els cabells, per allò de començar mínimament polit. Aleshores anava a la perruqueria John Mary de la Rambla de Girona.
No sé si parlant del canvi que faria, em vaig deixar aconsellar per la perruquera: "com que tens el cabell una mica llarg, ara et podem fer un pentinat molt de moda, tipus casquet". Dit i fet!
Reconec que, presumit com era, em costava veure-m'hi, amb aquell cabell que de cop quedava tallat i mostrava la meva nuca rapada, tipus "Calimero"... I de modern ho era, bé l'havia vist, també, a les revistes i a la televisió.
La setmana abans de començar les classes vaig anar a l'institut a recollir els llibres i material amb un amic de l'escola, i després vaig anar a casa seva. No recordo que em comentés especialment res del pentinat, però el cas és que, sortint de l'institut amb els llibres, vaig tenir un primer moment de dubte: realment volia anar d'aquella manera, amb aquell pentinat, el primer dia de classe, el primer d'institut?
Em sembla que aquell dia em vaig mirar i remirar al mirall més que mai, del dret i del revés d'un perfil i de l'altre, mirant i dubtant, cada vegada més, del pentinat de casquet que duia. No m'hi acabava de veure i temia que aquell pentinat, per a mi massa atrevit, m'arruinés el primer dia d'institut, i qui sap si tot el curs!
L'endemà seia de nou a la cadira de can John Mary; vaig demanar a la perruquera si me'l podia desfer, aquell casquet, i dit i fet, amb quatre cops de tisora em va treure un pes de sobre!
Potser sí que en vaig fer un gra massa, i segurament la bola es va fer grossa només dins el meu cap; el cas és que vaig tenir una sensació d'alleujament, d'haver salvat, pels pèls, el que podria haver estat el meu pitjor inici de curs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada