dimarts, 14 de setembre del 2021

Pels pèls, vaig salvar el meu pitjor inici de curs


El de 1988 va ser un estiu de canvis, de transició; a principis d'estiu vaig acabar 8è d'EGB i a finals vaig començar 1r de BUP. També aquell estiu, amb catorze anys, vaig fer els darrers campaments de Rangers i noies Guies al Cau, i vaig descobrir Sopa de Cabra i la seva maqueta!

Passar de l'escola a l'institut representava, també aleshores, fer un salt i créixer, volguessis o no. Dies abans de l'inici de curs vaig anar-me a tallar els cabells, per allò de començar mínimament polit. Aleshores anava a la perruqueria John Mary de la Rambla de Girona.

No sé si parlant del canvi que faria, em vaig deixar aconsellar per la perruquera: "com que tens el cabell una mica llarg, ara et podem fer un pentinat molt de moda, tipus casquet". Dit i fet!

Reconec que, presumit com era, em costava veure-m'hi, amb aquell cabell que de cop quedava tallat i mostrava la meva nuca rapada, tipus "Calimero"... I de modern ho era, bé l'havia vist, també, a les revistes i a la televisió.

La setmana abans de començar les classes vaig anar a l'institut a recollir els llibres i material amb un amic de l'escola, i després vaig anar a casa seva. No recordo que em comentés especialment res del pentinat, però el cas és que, sortint de l'institut amb els llibres, vaig tenir un primer moment de dubte: realment volia anar d'aquella manera, amb aquell pentinat, el primer dia de classe, el primer d'institut?

Em sembla que aquell dia em vaig mirar i remirar al mirall més que mai, del dret i del revés d'un perfil i de l'altre, mirant i dubtant, cada vegada més, del pentinat de casquet que duia. No m'hi acabava de veure i temia que aquell pentinat, per a mi massa atrevit, m'arruinés el primer dia d'institut, i qui sap si tot el curs!

L'endemà seia de nou a la cadira de can John Mary; vaig demanar a la perruquera si me'l podia desfer, aquell casquet, i dit i fet, amb quatre cops de tisora em va treure un pes de sobre!

Potser sí que en vaig fer un gra massa, i segurament la bola es va fer grossa només dins el meu cap; el cas és que vaig tenir una sensació d'alleujament, d'haver salvat, pels pèls, el que podria haver estat el meu pitjor inici de curs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada