La solitud es fa present en (pràcticament) cada un dels versos d'aquesta melancòlica cançó; la solitud a la platja, en una illa, en una barca... en una festa (la solitud) "és una llàstima", diu Juliette Armanet, "dos, és molt agradable".
L'absència de l'altre, sigui pel motiu que sigui, pot fins i tot isolar-nos, aïllar-nos nosaltres mateixos fent de la solitud la millor companyia per travessar el desert, a risc de, com diu la cançó, embolcallar-se amb les onades, naufragar!
"L’Amour en Solitaire" més que una cançó és un estat d'ànim!
I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada