dijous, 22 de novembre de 2018

Mujer contra mujer


Aina Clotet ha fet públic, aquesta setmana, el seu malestar per la situació que va viure en relació al rodatge que havia de fer d'una sèrie dirigida per Letícia Dolera; el malestar era, com ja sabeu, per la renúncia (acomiadament?) de l'actriu al paper pel qual havia estat seleccionada, per motiu del seu embaràs, incompatible segons la directora, (i també la productora) amb el rodatge, tot i la predisposició de l'actriu a una rebaixa del seu salari si per fer compatible el rodatge s'havien de prendre certes mesures: dobles, canvis en el calendari de rodatge, vestuari...

La situació de l'Aina Clotet ha tornat a la primera línia de l'actualitat la discriminació laboral de les dones motivada per l'embaràs, generant una propagació del "me too" (jo/a mi també) amb confessions de moltes dones que s'han vist, i sentit, discriminades a la feina partir que han comunicat el seu embaràs; algunes d'elles fins ara s'ho havien callat, d'altres, cada vegada més, han anat a judici i han guanyat!

La situació de l'Aina Clotet ha pres volada sobretot perquè Letícia Dolera és una feminista declarada i sembla que el seu feminisme militant no encaixa amb el seu paper en aquest conflicte, un paper que com a mínim ha molestat a l'Aina Clotet.

L'ona expansiva d'aquest conflicte ha situat a Letícia Dolera en el centre de la diana i, a jutjar per molts comentaris, s'ha fet evident que hi ha molta gent que, no entenc perquè, li tenia ganes! La barra lliure de Twitter s'ha omplert, en el fil de moltes piulades, des de masclistes recalcitrants que suquen pa per desacreditar-la fins a oportunistes que no desaprofiten l'ocasió per criticar, de passada, Ada Colau! Clar, com que Dolera va ser pregonera...

El conflicte laboral s'embolica també per l'elevat cost de l'assegurança en cas de treballar, de fer el rodatge, amb una dona embarassada, qüestió, com a mínim aquesta, que diria no és responsabilitat de Letícia Dolera.

Letícia Dolera ha mossegat la poma, i en aquest cas la poma és aquest entremat de qüestions econòmiques i laborals que, a banda d'indignar (amb raó) Aina Clotet, ha superat (ben segur) a la pròpia Letícia Dolera, situant-la en una mena d'incòmode fora de joc.

No tinc massa clar que tot plegat es limiti a prendre part a favor d'una i en contra de l'altra, aquesta simplificació té un punt de perversa; tenint clar que Clotet defensa poder treballar tot i estar embarassada (per ella el personatge no se'n ressent i, com he apuntat abans, ofereix solucions) el que m'intriga és perquè Dolera no pren (no vol o pot prendre) una altra decisió, quins són els elements, assegurança a banda, que la porten a prendre aquesta paradoxal decisió de prescindir (acomiadar?) de l'Aina Clotet.

Sense voler-la disculpar de la responsabilitat que té en aquest conflicte em pregunto si Dolera no n'és, també, una víctima més, Twitter a banda...

Quantes dones han pres, possiblement a desgrat, decisions semblants? Moltes dones que han confessat que també les havien acomiadat per estar embarassades han explicat el dolor afegit (i sorpresa, i indignació...) pel fet que les hagués acomiadat una dona!

Tenint clar que també hi ha dones masclistes, ens equivocarem si de nou les assenyalem només a elles, i no ampliem el focus i observem que, en realitat, si la societat és (encara) marcadament masclista, també ho són (encara) les relacions laborals i tot el que les regula.

No hem de defugir el conflicte si, com en aquesta situació, es produeix entre dues dones (i els seus respectius interessos) i les confronta; tampoc enganxar-nos-hi i no poder-hi veure més enllà, doncs com hem vist aquest no és només un problema entre l'Aina Clotet i la Letícia Dolera, sinó que el seu conflicte s'emmarca en un problema molt més general i que ens afecta a totes i tots: el masclisme!