dimecres, 21 de novembre de 2018

Plou sobre inundat


"Al meu país la pluja", canta Raimon, "no sap ploure"

Rius i rieres plens d'aigua, quan no a vessar, baixant perillosament amb una força, per molts, inaudita; camps negats i collites perdudes, carrers que semblen rius i cases i empreses inundades, com mai s'ho hagueren pensat els qui hi viuen o treballen...

I sí, també, malauradament, mort; també l'aigua s'endú la vida... Aquesta torrencial tardor ens mostra que l'aigua desfermada, com a l'estiu ho veiem sobretot amb el foc, és devastadora!

En alguns indrets les xifres han estat històriques i, alhora, catastròfiques! Com deia la meva àvia (i tantes d'arreu!) totes les masses piquen i la d'aquesta tardor pica fort! Aquests dies, més que sobre mullat plou sobre inundat!

També a l'hivern quan neva, quan neva massa a cotes no habituals, ens col·lapsem i, entre laments, maldem per no estar mai prou ben preparats. I qui ho està quan la natura es desferma?

Aquests dies tornem a parlar del canvi climàtic i li atribuïm, en part, part responsabilitat del desastre d'aquests dies; tinguem clar, però, que el canvi climàtic som nosaltres! Escoltava l'altre dia una meteoròloga que deia que la tendència, al nostre país, seria que cada vegada plouria de forma més torrencial, és a dir, molta pluja en poc temps! Ja ens podem calçar... unes bones catiusques!

Sigui o no pel canvi climàtic, que ben segur quelcom hi tindrà a veure, el que és evident és que prou ho sabem, com plou al nostre país, i si ho sabem potser hi ha coses que les podríem fer diferent, doncs ningú portarà la pluja a l'escola ni, encara menys, li dirà com ha de ploure...

Ja ens ho canta Raimon:
"Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure."