dilluns, 26 de novembre de 2018

Els masclistes de la violència


Costa molt, diuen els i les expertes, alliberar la dona del sentiment de culpa quan és víctima de la violència masclista de la seva parella. Fer-la sentir culpable forma part del procés, a vegades més subtil i sibil·lí, de violència, de submissió.

També diuen, però, que quan la dona s'allibera d'aquest sentiment de culpa, fa un gran pas! Aquest pas, no obstant, pot situar a la dona en una posició de major vulnerabilitat, sobretot si l'home reacciona, davant l'apoderament de la dona, amb més violència, alimentada per la inseguretat masclista i el "nou" descontrol que té sobre ella, de la que fins ara havia manifestat. El patró, tristament, l'hem vist reproduït massa vegades...

És evident que tenim clar, com a societat, què cal fer en aquests casos amb les dones víctimes, encara supervivents, altra cosa és que destinem prou recursos als programes i serveis que les acompanyen, protegeixen i apoderen; tenim clar què fer, també, amb els homes masclistes, amb els masclistes de la violència?

I quan em faig aquesta pregunta no em refereixo a tot allò que cal fer després d'haver maltractat, sinó abans, quan la violència masclista és subtil, sibil·lina, quan és aquella quasi invisible, als nostres ulls, també possiblement als de la dona, com quan l'oceà ens amaga de l'iceberg.

I és que, a banda de treballar per pal·liar les terribles conseqüències de la violència masclista, també tenim molt a treballar per eradicar el masclisme, que viu i es reprodueix en els homes, que viu i es reprodueix encara en la nostra societat...