dijous, 15 de novembre de 2018

El silenci còmplice


Som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules, diu la cèlebre frase, i és ben cert! Si ens hi parem a pensar un moment, quantes vegades les nostres paraules ens han jugat una mala passada? Sí, a vegades estaríem millor amb la boca tancada!

Sí, som amos dels nostres silencis; de fet és possible que el més important, algunes vegades, és precisament el que callem... i és precisament per això que hi ha silencis que també ens fan esclaus o, encara pitjor, ens fan còmplices!

El secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, Gil Tamayo, va reconèixer ahir que l'església espanyola ha guardat un silenci còmplice durant molts anys davant els casos de pederàstia dins l'església, silenci que ha contextualitzat en la inacció general de tota la societat espanyola davant aquests delictes.

No sé si a aquestes alçades de la pel·lícula l'església pot alliçonar-nos massa, en general, sobre aquesta qüestió, doncs no ha estat precisament la primera institució en trencar el seu silenci.

Mossegar-se la llengua, ho notareu si ho proveu, fa molt de mal! Hi ha silencis que certament ens corquen per dins moralment i física, i aquest de l'església és dels que han fet i fan mal, no només a la institució, sinó a la societat en general.

Naturalment no ha estat l'únic silenci còmplice, però com diu la frase, cada pal ha de sostenir la seva vela i abans de fer-nos una nova lliçó moral, l'església hauria de poder reparar abans tot el mal que, amb el seu silenci còmplice, ha fet.

I és que seria una llàstima que al capdavall tot plegat es resumís amb una altra frase feta, la que diu mal de molts, consol de babaus! Que d'altres també callessin no dilueix la seva responsabilitat, i menys amb una qüestió tan greu com els abusos sexuals a infants menors d'edat.

Precisament, com que som amos dels nostres silencis és responsabilitat nostra decidir callar i fer-nos còmplices de delictes, o bé decidir parlar i trencar el silenci! És en aquest darrer cas que, esclaus dels nostres silencis, ens fem amos de les nostres paraules!