dilluns, 12 de novembre de 2018

Les llàgrimes de Malcom


La situació dels jugadors del Barça Dembelé i Malcom no és, aquesta temporada, la que ambdós voldrien i algun dia potser van somiar. I si bé la situació d'un és molt diferent a la de l'altre, ambdues tenen en comú la insatisfacció.

Dembelé va aterrar al Barça la temporada passada per a ser titular, però entre les lesions (primer) i la seva actitud (després) han crescut seriosos dubtes sobre la seva adaptació, ja no només al joc de l'equip, element imprescindible, també a la dinàmica del club. Dembelé no es treu se sobre, tot i ser un fitxatge recent, l'etiqueta de transferible si per ell arriba una bona oferta.

Amb l'arribada i consolidació d'Arthur al mig del camp (una gran notícia pel joc i el futur del Barça!) Coutinho, re ubicat a l'extrem, ha desplaçat Dembelé de la titularitat. Tot i això Dembelé ha anat acumulant minuts i sobretot ha marcat gols, alguns decisius, d'aquells que donen punts o que canvien la dinàmica d'un partit.

El darrer exemple, el gol de l'empat contra el Rayo Vallecano, que va esperonar a l'equip per creure en la remuntada que va culminar Suárez. Un gol important que, no obstant, va retratar la seva situació de certa desconnexió amb el vestidor del Barça amb la seva celebració.

Dembelé va celebrar el gol tot sol mentre els seus companys corrien cap al mig del camp ansiosos per recuperar de nou la pilota i capgirar el marcador. La solitària celebració de Dembelé és prou simptomàtica.

Malcom al seu torn, que arribat aquesta temporada essent el fitxatge més car, s'ha treballat la titularitat des de baix, amb paciència, humilitat i compromís; carn de banqueta quan ha estat convocat, fins ara era el suplent del suplent; ha esgarrapat pocs minuts i no tots els ha invertit amb bon joc, però el seu gol contra l'Inter de Milà, que aleshores suposava la victòria momentània, va suposar un punt d'inflexió en la seva situació dins l'equip.

Malcom va celebrar el gol tapant-se la cara, curulla de llàgrimes i emoció, una celebració que el va desbordar emocionalment, fent aflorar tot el que al llarg d'aquests primers mesos d'ostracisme havia anat acumulant: frustració?, dubtes?...

Aquesta darrera jornada de lliga Dembelé no ha estat ni convocat, sembla més que per criteris tècnics que físics, i Malcom ha entrat en l'onze inicial aprofitant el seu bon moment, l'absència de Dembelé i naturalment la baixa per lesió de Coutinho.

Malcom no ha vingut, aquesta temporada, per ser titular indiscutible, per formar part de l'onze de gala, si és que aquest està plenament disponible per Valverde, però sí que ha vingut per créixer esportivament en un gran club i intentar ser important; de moment sembla no tenir pressa ni massa urgències i el seu rendiment dictarà la seva sort.

De fet la seva sort està lligada, d'una o altra manera, a la de Dembelé, qui alhora faria bé de no pensar que té la titularitat guanyada només pel nom que figura a l'esquena de la seva samarreta, just sobre del seu dorsal.

De moment un gol de Dembelé ens ha fet plorar de riure (la situació va ser certament còmica!), un gol de Malcom plorar d'emoció!