Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dijous, 26 d’octubre del 2017
La vigília de tot, o de res...
Una vegada superat el vertigen inicial el govern espanyol i el Partit Popular semblen trobar-se la mar de còmodes amb l'activació de l'article 155 de la Constitució.
L'altre dia a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría fins i tot se li escolava un lleuger somriure sota el nas quan especulava sobre les possibles conseqüències que podria tenir la seva aplicació en el president Puigdemont: Pàvlov diria que, com el seu gos, salivava!
Superada l'angúnia inicial, cas que en tinguessin, el Partit Popular sembla haver descobert els avantatges que li podria conferir políticament l'aplicació generosa del 155 fins al punt que avui per avui res podria aturar-lo, només la rendició pública i explícita del president Puigdemont, del seu govern i de la seva dèria independentista.
No, no es tracta només de restituir la normalitat democràtica, de retornar al marc constitucional i estatutari les institucions catalanes, es tracta sobretot, amb el 155, d'esclafar (políticament) l'independentisme, de deixar-lo captiu i desarmat. O encara pitjor, d'aprofitar el moment per re-centralitzar l'estat de les autonomies, de confiscar el cafè per a tothom, d'intervenir la cafetera i la cafeteria sencera!
Més cautelós es mostra el PSOE, cautela necessària i raonable però alhora estèril si al final també prem el botó vermell. Més bel·ligerant es mostra Ciudadanos, que considera que el govern espanyol va tard en l'aplicació del 155.
Avui és la vigília de tot, de l'aprovació del 155 i qui sap si també, potser avui mateix, de la proclamació de la independència; la vigília de tot o, qui sap, potser de res...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada