dilluns, 24 de novembre del 2014

Sí sí, he votat al 9N


Perdoneu-me, pare, perquè he votat! Sí, ja sé que la frase original diu "perdoneu-me, pare, perquè he pecat", però avui per avui votar i pecar és, si fa a o no fa, el mateix!

Sí, finalment he participat al 9N en el temps afegit, tot i que aquell dia, el 9 de novembre, no vaig anar a votar. Tenia motius per no fer-ho, motius que encara mantinc i algun el resultat provisional del 9N no ha fet més que corroborar.

Però després del 9N2014 he trobat també motius per participar: un ja el vaig escriure, i té relació amb la possibilitat, cada vegada més evident, que finalment el president Mas convoqui eleccions, no sé si més pel procés o per la impossibilitat d'aprovar el pressupost de 2015...

Un altre motiu té a veure sobretot amb la querella presentada contra el president Mas, Joana Ortega i Irene Rigau: reconec que la manera com el govern espanyol s'ha ofuscat i obsessionat judicialment amb aquest 9N dit "de costellada" m'ha motivat a participar-hi.

Una bona amiga dies enrere em va dir que tal vegada m'havia faltat olfacte polític, i no li negaré pas; el cas és que després del 9N estan passant coses certament inesperades, no necessàriament totes en benefici del procés... En tot cas amb el mateix convenciment que el 9N no vaig votar, sí vaig fer-ho dies després, tot i que reconec que a dia d'avui, després del 9N, per mi el procés sobiranista segueix oferint massa interrogants.

I sí, segueix no agradant-me que el president Mas vulgui capitalitzar excessivament, exclusivament, el 9N i més quan és ell, sobretot ell, qui demana una "llista de país", tot i que la nit del 9N la seva foto no va ser de país, sinó de partit. Ja he escrit que sóc dels que penso que el 9N va ser per el president Mas un desfibril·lador polític.

Però també penso que si una utilitat ha tingut i té el 9N, i aquí un altre motiu per participar-hi, és la seva capacitat de fer sortit de polleguera, fins a límits insospitats, el nacionalisme espanyol recalcitrant en general i el govern espanyol en particular. S'equivoca l'Espanya que s'ancora cada vegada més en l'immobilisme constitucional, que defuig la resolució política i que planta batalla jurídica i judicial; caldrà veure fins quan es seguirà equivocant!

Diu Zygmunt Bauman que vivim en una societat líquida; líquid és també com jo veig i visc el procés i el propi 9N, amb un full de ruta que es va readaptant, redefinint, reescrivint a cada pas, tan líquid com el meu vot al procés participatiu al 9N.

Per cert, si en dubtaves i encara t'ho preguntes, el meu vot va ser un sòlid Sí-Sí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada